Llibres contra la tristesa

Dijous al matí, l’endemà de Reis i el primer dia del nou confinament municipal, vaig entrar a la llibreria Ona de Barcelona per comprar dos llibres: La casa de foc, de Francesc Serés, i País barroc, de Raül Garrigasait. [Falca: els periodistes no vivim només de les lectures que ens proporcionen les editorials per treballar els nostres temes.] A aquella hora, pels volts de les onze, dins del bonic establiment del carrer Pau Claris no devíem ser ni sis persones entre les dues plantes i totes anàvem per feina. En el meu cas, ho tenia clar des de feia dies, que volia comprar aquests dos llibres; tant ho hagués pogut fer abans de Nadal com ahir o avui. Ah, calla, no, que avui dissabte no hagués pogut perquè els cervells del Procicat han decidit tancar les llibreries els caps de setmana com a gran mesura per frenar els contagis de la pandèmia. El que realment aconseguiran és propagar un altre virus tant o més mortal per a l’espècie humana: la tristesa. Aquelles que ens creiem que això de la cultura és potser l’únic recurs catàrtic que tenim per capejar les misèries dels nostres temps ja no sabem quin nou argument esgrimir per protegir-la dels que amb la seva insensatesa treballen per afeblir-la i per afeblir-nos. Però han de saber que no ens rendirem. I ara que em perdonin els gestors de la pandèmia: me’n vaig a llegir.