Internacionalització intel·ligent

Òmnium Cultural, l’entitat sociocultural més gran d’Europa, ha tornat a articular i a liderar una macrocampanya cívica que representa una veritable internacionalització molt intel·ligent del procés democràtic, social i nacional català. A iniciativa d’Òmnium Internacional, des de Brussel·les, s’ha publicat, recentment, un manifest a favor de l’amnistia dels presos polítics catalans que surt en paper i en l’edició digital en dos grans mitjans de molt de prestigi internacional: un d’europeu (anglès), The Guardian, i un altre dels Estats Units, The New York Times –un servidor també hauria volgut que s’hagués fet un esforç suplementari per també poder-lo publicar en un gran mitjà francòfon, en la llengua de Molière i inequívocament europeista com, per exemple, Le Monde, però no ha pogut ser.

Aquest document pivota en tres punts essencials: la defensa del dret a decidir (fent especial menció als casos del Quebec i Escòcia, en què des dels governs del Canadà i el Regne Unit, respectivament, es va arribar a un acord i es van convocar sengles referèndums legals), la condemna explícita de la repressió, policial i judicial, d’ençà de l’1 d’octubre del 2017, i l’amnistia com a millor eina per tancar ferides i iniciar la via política de diàleg entre Catalunya i Espanya. De tota manera, el més important és que aquest manifest està signat per cinquanta personalitats de prestigi d’arreu del món: intel·lectuals, expolítics, cantants i premis Nobel com, per exemple, Yoko Ono, Gerry Adams, Joan Baez i Dilma Rousseff.

L’objectiu principal del manifest és que tot el món s’assabenti que a Catalunya existeix un problema polític que no es pot solucionar, de cap de les maneres, ni per la via de la repressió policial, ni per la drecera judicial, sinó que la solució ha de ser de compromís polític perquè, al final, el poble de Catalunya acabi decidint a través del vot.

En aquest manifest també s’intueix que l’indult seria un gran parany que deixaria molta gent a la intempèrie. De la mateixa manera que la reforma del Codi Penal i la supressió del delicte de sedició està bé –aquest delicte no existeix en cap país civilitzat d’Europa–, però s’allarga molt en el temps i també deixaria molta gent al marge que encara continuaria a la presó. A més, l’amnistia, segons prestigiosos catedràtics de dret constitucional, és perfectament possible des del punt de vista jurídic. De fet, del que és tracta és de posar el comptador a zero i enfortir la cohesió social i la convivència política.

Ara, el que cal és obrir el camí, és a dir, unitat estratègica i gestió responsable de la divergència, tot tenint en compte els més de 2.850 represaliats que tenen tot el dret del món a poder defensar lliurement la seva ideologia política.