A la tres
Sempre paguem els mateixos
I es queden tan amples. El preu de l’electricitat s’apuja més del 35% en plena onada de fred i va i surt la ministra Calviño i ens diu que no passa res, que això són “pujades puntuals (...) fruit d’una situació excepcional” i que el preu ja tornarà a baixar. Se’n fot? O és que no l’hem de pagar, la factura d’aquest mes si és excepcional? El que és excepcional, ministra, és el morro que hi poseu tots plegats. Es veu que, com que ha nevat, hi ha hagut el temporal Filomena (qui coi els posa els noms aquests?) i les energies renovables han baixat la seva producció, tot plegat ha fet que el preu de l’electricitat es disparés. Molt bé. I un cop explicat el perquè, què fem senyors del govern? Arronsem les espatlles i un dia o un altre ja baixarà? Això ja ho va fer el presidente Rajoy el gener del 2017, quan després d’una pujada de la llum que van atribuir a la falta d’aigua, a l’encariment del petroli, a l’aturada de les centrals nuclears franceses, a una onada de fred i a no sé què més, va arronsar les espatlles i va dir: “No pateixin. El preu ja tornarà a baixar perquè un dia o un altre tornarà a ploure.” I Calviño surt aquesta setmana a la SER i ens diu el mateix, que no patim, que hi ha hagut una “tempesta perfecta puntual” i que ja passarà. Ai, cordons (per no dir “collons”). I qui les paga, aquestes tempestes i situacions puntuals, ministra? Sempre paguem els mateixos, que som vostè i jo, benvolgut lector o lectora. On és ara Pablo Iglesias, que el 2017 acusava el govern Rajoy de ser “còmplice de les elèctriques”? Ens apugen el preu i el govern s’ho mira? És difícil no parlar de complicitats quan als consells d’administració de les elèctriques (de fet, a les empreses de l’Íbex en general) hi hem vist passar prop d’una trentena d’exministres del govern espanyol que hi arriben per allò de les portes giratòries. On és el govern més progressista de la història mentre a nosaltres ens apugen del 35% la factura i les companyies declaren beneficis milionaris? Ahir la ministra Montero ja va sortir a dir que no patim, que això ja ho arreglaran. Segur. Què han de dir? Mentrestant, la factura la continuarem pagant vostè i jo.