Opinió

A la tres

Seguim marejant la perdiu?

“La situació no és prou greu per dedicar-hi tots els esforços i més? No estem gairebé en un estat de guerra?

Si ho pensem bé, l’actual situació de pandèmia es podria considerar com una situació clàssica de guerra, en què tots els esforços d’un país i dels seus ciutadans es posen al servei de la victòria en el conflicte. Un bon exemple en seria la resposta britànica contra l’intent de l’Alemanya de Hitler d’envair el país l’any 1940 i tot l’esforç fet pel Regne Unit per guanyar la guerra al feixisme. És un altre nivell, certament, però la lluita contra la Covid-19 no hauria de ser a hores d’ara la màxima prioritat de tots els governs, de totes les societats afectades? És veritat que els governants diran que ja ho és, la principal prioritat, que s’hi estan dedicant tots els esforços i els diners necessaris, però a hores d’ara tots sabem que, malauradament, això no és així. Ni a Catalunya ni a l’Estat Espanyol, ni tampoc als principals països europeus.

D’entrada, a Catalunya, si ho fos, la política no estaria distreta, per exemple ara mateix, en estratègies electorals. O a Madrid, més pendents, al govern, de perjudicar el soci de coalició i, a l’oposició, d’intentar fer veure que són ells qui tenen la legitimitat per governar. Fan això en comptes d’estar pensant la millor estratègia i destinant-hi tots els recursos humans i econòmics disponibles. És a dir, traient diners,per exemple, de defensa, d’ambaixades o de la Casa Reial, on es gasten milions, i passant a pagar com cal els sectors més afectats pels tancaments i les restriccions. O fent servir els recursos de la sanitat privada –i també de l’exèrcit, per què no?– per accelerar al màxim la campanya de vacunació. No som en estat d’alarma? La situació no és prou greu per no fer el que calgui i més?

Llegíem fa uns dies les propostes sobre la pandèmia que fa End Coronarivus , una organització no governamental formada per més de 400 científics, responsables municipals i empresaris. La seva aposta és molt clara i ha donat bons resultats en països com Nova Zelanda i la Xina, on l’economia ha patit molt menys: confinament estricte durant cinc setmanes, quarantenes i restriccions de mobilitat, rastrejos constants i efectius i vacunació ràpida. Som-hi? O seguim marejant la perdiu?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.