Líders...

Ja en plena primera onada de la pandèmia The Washington Post predeia, prenent com a base uns estudis realitzats, que la Covid-19 soscavaria la credibilitat dels governs durant dècades. Tanmateix, la cosa ve de lluny, perquè les desigualtats ja s’estaven fent més grans des de finals del segle passat fins a assolir els màxims durant la pandèmia.

Si als Estats Units el sou dels directors generals havia augmentat un 1.000%, comparat amb gairebé un 12% d’un treballador mitjà, no cal ni imaginar-se què passa en una economia en la qual les pimes i els autònoms treballen a pèl i les empreses –no pas les de l’Íbex de l’Estat– han de fer equilibris, mentre l’Estat ja és líder europeu en atur, atur juvenil, deute, corrupció, preu de la llum, plantofades judicials,...

Les elits i els que, a través de la política, hi arriben per servir-les utilitzen tots els mitjans possibles –que són molts-, però ja no obtenen la confiança dels suposats seguidors. Si la gent se’n refiava poc, ara ja no se’n refia gens.

El professor Gregory P. Shea suggereix que, per recuperar el lideratge en una situació de malfiança com l’actual, els aspirants haurien d’aclarir els valors que defensen; reconèixer per què volen ser líders; preguntar a la gent, callar i escoltar-ne les respostes atentament; dir la veritat i només la veritat; fer servir dades i explicar d’on provenen; fixar la destinació en termes concrets; marcar els passos que caldrà fer després d’assolir-la; fer allò que diuen que faran i retre’n també comptes; estar al capdavant, especialment quan van maldades; nodrir els seguidors i preocupar-se pel seu benestar perquè els necessitaran més endavant.

Tot un repte per als candidats d’unes futures eleccions catalanes que, sense els escapçats per l’Estat, de poca cosa serviran si només és per remenar engrunes miserables quatre anys més.