No en sabem prou, però...

Les persones del carrer, les que anem a mercat, diem “delaguard” quan entrem en una botiga o sortim de la feina patint perquè vol ploure i tenim roba estesa, no en sabem prou, de virus, ni de la seva propagació, ni de com es generen indicadors com l’Rt o per què es parla de “risc de rebrot”... (que no som ja en ple rebrot?). Amb una barreja de confusió i sobreinformació, desconeixem el que es diu en les reunions i els passadissos on s’organitzen unes eleccions i s’hi posa data en plena crisi sanitària i quedem inermes davant dels algoritmes del rebut de la llum. No en sabem prou, de tantes coses, però no ens llepem el dit. Tenim clar que moltes de les decisions responen a interessos polítics i a pressions de grups dels quals només ensumem una part del poder. Hem vist un canvi de cromos electoral amb el ministre de Sanitat, tenim la ultradreta espanyola més troglodita picant a les portes del Parlament i responsables municipals justificant talls de llum a tot un barri perquè allà hi viuen uns quants delinqüents... Tot, mentre assistim a l’esquarterament caïnita de l’independentisme, que ja veurem com es reverteix... Arribaran les eleccions, i els que no en sabem prou, però que no som ximplets, dubtarem sobre qui votar. Polítics, sisplau, no ens feu anar a les urnes amb el nas tapat ni amb vergonya aliena.