opinió
La MAT i la doble anella de la Mediterrània
França i Alemanya tenen molt clar que el que aquí coneixem com a MAT és només una part d'un projecte major destinat a reduir la dependència energètica a través de la instal·lació de plantes termosolars al nord d'Àfrica
Ja fa uns anys que diem que la MAT no només és un conflicte local, sinó que va molt més enllà i forma part de l'anomenada anella mediterrània. Un conjunt de projectes energètics que abracen els països de les ribes nord i sud del Mediterrani. Per aquest conjunt de negocis, la interconnexió entre Sentmenat i Baixàs és prioritària, tal i com reconeixen el mediador de Brussel·les per a la interconnexió Mario Monti i diversos documents de la Unió Europea.
Pel que fa al tram local, el que ens afecta directament, les autoritats han optat per la filosofia del divideix i venceràs. Així doncs, van decidir fragmentar la línia Sentmenat -Baixàs en tres trams. Pretenien així disminuir el grau de lluita al territori, però s'han trobat amb una oposició ferma. Asseguren que la línia entrarà en funcionament després de l'estiu, però diversos elements fan que ens qüestionem de quin any estan parlant.
El primer tram (Sentmenat-Bescanó) està pendent de decisió judicial, i la subestació de Vilanna-Bescanó encara està per construir. El segon dels trams (Bescanó-Santa Llogaia) encara està en procés de definició i encara no s'ha obert el procés per presentar al·legacions; i finalment encara han de respondre les al·legacions del tercer tram (Santa Llogaia-frontera) i que la UE doni els 225 milions d'euros que va prometre per tirar endavant la interconnexió.
A més, en un moment de crisi com l'actual i tenint en compte que l'Estat espanyol està en fallida tècnica i intervingut per Brussel·les, és possible que la UE es replantegi les seves inversions; malgrat que ara en ZP dóna lliçons de com sortir de la crisi a Brussel·les –una crisi que setmanes abans d'explotar la negava!
Pel que fa a la part del projecte amagat, el global de l'anella mediterrània, cal estar a l'aguait dels darrers moviments en planificació energètica de la Unió, i sobretot dels seus socis grans, França i Alemanya. Aquests dos països tenen molt clar que el que aquí coneixem com a MAT és només una part d'un projecte major destinat a reduir la dependència energètica a través de la instal·lació de plantes termosolars al nord d'Àfrica, de gran potència. Una altra cosa seran els mapes, els calendaris i els padrins. Uns 70.000 milions anirien destinats a les instal·lacions de Marroc a Turquia i uns 10.000 milions, a les interconnexions amb Europa per Gibraltar, Sicília, Creta i Turquia.
El projecte d'Unió per la Mediterrània, que inclou els 27 països de la UE i els 16 de la ribera sud del Mediterrani, és considerat prioritari per París. De fet, Sarkozy ha encarregat al banquer Charles Milhaud que avaluï la creació d'un banc euromagrebí, format per cinc països del nord d'Àfrica, per finançar projectes energètics. Algèria seria el país pioner en la creació d'aquesta institució bancària, que ja ha rebut l'aval del Banc Mundial i l'FMI per valor de 500 milions de dòlars.
Tot plegat està pendent d'una negociació entre Algèria que vol vendre el seu excedent de gas a la UE a través de l'Estat espanyol i Europa sota el lideratge francès, que no vol ampliar les interconnexions de gas hispanofranceses. Paral·lelament Algèria negocia amb París i Berlín per aprofitar el Galsi –gasoducte– per Itàlia.
Si Algèria és un actor clau en el mercat energètic, el Marroc també es deixa estimar. Vol augmentar la interconnexió de Gibraltar després de fer una inversió de 9.000 milions de dòlars en sis centrals de concentració solar. Convé recordar també que França ha venut centrals nuclears al país nord-africà, a través de l'empresa Areva.
En tot aquest trencaclosques cal afegir el projecte d'origen alemany Desertec, amb participació de moltes empreses, entre elles E-ON, RWE i les espanyoles Abengoa i REE. Aquest negoci pretén construir centrals termosolars al nord d'Àfrica i el Sàhara, aprofitant el nivell altíssim de radiació que hi ha al desert. Les interconnexions energètiques d'aquest projecte serien de corrent continu. Es planifica pel 2050 una capacitat de 100 GW per a l'exportació, que és l'equivalent a 100 plantes nuclears.
Amb totes aquests grans i petites MAT al llarg del Mediterrani, sembla doncs, amb tot això, impossible pensar que l'energia es produeixi a prop del lloc de consum, gestionada i controlada per ens locals –no per lobbies–. Cal repensar el creixement continuat, el consum a tot drap; es vol energia per exportar, com queda demostrat amb el projecte eòlic a l'Alt Empordà. Ells parlen de seguretat; nosaltres, de «seguretat del seu negoci».
És aquí on rau la perversió. Mentre ens volen apujar el rebut un 15 per cent, tenim un servei deplorable, com va quedar clar després de la nevada del passat 8 de març. I mentrestant, qui dirigeix les polítiques energètiques de la Generalitat de Catalunya és Agustí Maure, ex número 2 de REE, impulsora de la MAT. Queda tot molt clar, encara que ens deixin a les fosques.
