Ferrocarril europeu

Benvolguts lectors. Davant d’una pandèmia tan descontrolada, imprevisible i anihiladora i amb la “tibantor” entre el poder polític i el poder judicial –que també és polític, perquè el Consell d’Europa , manta vegades, ha dit que a l’Estat espanyol no hi ha divisió de poders– es fa extraordinàriament difícil poder escriure un article, poder plantejar una qüestió política, econòmica o social amb coneixement de causa, atès que tot és molt volàtil. Per aquesta raó he escollit un tema, diàfan, i molt important de cara al futur proper de la nostra societat: la qüestió és que enguany, aquest tortuós i dur 2021, la Unió Europea l’ha elegit com l’any del ferrocarril.

De fet, el passat 15 de desembre el Parlament Europeu va aprovar una proposició de la Comissió Europea que proclamava el 2021 com “l’any europeu del rail”, dintre del consens europeu de la lluita contra el canvi climàtic, en el marc de l’anomenada European Green Deal i avançar cap a “l’espai ferroviari europeu”. A casa nostra en tenim un petit tast amb l’eurodistricte català ferroviari entre la Catalunya del Nord i les comarques gironines. Lògicament, si això es vol implementar de debò ens cal molt d’esforç ciutadà i, sobretot, molta voluntat política, perquè la nostra mobilitat encara és molt irracional i insostenible. Per altra banda, l’economia catalana, per tal de modernitzar-se, necessita el ferrocarril, tant de viatgers com de mercaderies. A la industria, al comerç i sobretot al turisme de casa nostra, els fa falta, d’una manera urgent, un mitjà de transport sostenible que permeti enganxar-nos definitivament amb Europa. No hi ha cap dubte que aquest mitjà hauria de ser més responsable i menys burocratitzat. En aquest sentit, a Catalunya caldrien dues actuacions clau que són la connexió, diàfana i definitiva, de l’ample de tren europeu amb els ports de Barcelona i Tarragona; i l’activació dels trens de nit en dues fases, per tal d’atreure el turisme molt més sostenible i de qualitat cap a les nostres costes i les ciutats. Això és l’activació dels trens de nit com a substitut, en la mesura de les nostres possibilitats, dels avions, els autocars antics i el cotxe privat. És a dir, l’actual tren convencional de la línia R11 –l’espina dorsal europeista de la mobilitat sostenible– amb l’actual tren de nit París-Portbou (encara molt desconegut per al gran públic) i els altres dos trens nocturns que l’SNCF activarà l’abril de 2021 (l’Estrasburg–Portbou i el Ventemilha-Portbou). I, en una segona fase, els trens nocturns per la via del TAV, especialment un projecte publicoprivat que podria entrar en funcionament el 2025 entre Barcelona-Frankfurt i Barcelona-Brussel·les. També cal esmentar que, perquè això sigui profitós, caldrà molta més coordinació (convencional/TAV) i intermodalitat tren/bus.