Illa se’n renta les mans

La tercera onada de la Covid-19 coincideix amb l’inici de la vacunació. Però l’Estat ja no creu que Juntos lograremos vencer al virus, com en la campanya de la primera. El Ministeri de Sanitat se centra a promoure la vacuna i abandona les comunitats autònomes a la seva sort, i que s’apanyin amb la contenció de la mobilitat social i tot el que implica. Salvador Illa va impedir a autonomies de tots els colors polítics avançar el toc de queda o prendre mesures més estrictes, de manera que algunes redueixen la mobilitat amb l’estret marge de què disposen i d’altres, com Catalunya, ja preveuen allargar les actuals força setmanes, si és que la nova soca més contagiosa no obliga a un nou confinament general.

El Ministeri se’n renta les mans, de la feina bruta de restringir, i se centra a promoure l’optimisme –a Catalunya preelectoral– de la vacunació. Però Illa i l’Estat són víctimes de les exagerades previsions de producció dels vaccins que van esbombar les farmacèutiques abans d’aconseguir els contractes. La conseqüència és que Catalunya gairebé només posarà segones dosis aquesta setmana, Andalusia redueix el ritme i tres autonomies més no vacunaran ja avui. El sistema de salut pública ha situat l’Estat al cinquè lloc mundial en percentatge de vacunació, però en les pròximes quatre setmanes baixarem al rànquing en rebre la meitat del previst per Pfizer. I l’escassetat genera picaresca i escàndols com els de la direcció militar. El Ministeri va escampar que repartia les dosis segons la població autonòmica, però arran del cas del Jemad s’ha sabut que Sanitat Militar en disposa d’una reserva també. Quants organismes més en disposen? Ho sap la direcció judicial?

Espanya ha posat tots els ous a la cistella de la vacunació, com la majoria d’estats, perquè la del tractament s’ha vist inabastable. Per això indignen els que les acaparen, perquè la vacuna és l’única manera de reduir l’alta taxa de mortalitat de les persones grans que formen el grup de més risc i a qui primer s’ha d’administrar.