A la tres
I després ens ho retrauran
Falten encara tres setmanes per al 14-F (de fet, encara no sabem si el 14-F és definitiu) i ahir ja sentia tertulians (ai, els tertulians) que discutien la legitimitat del nou president de Portugal perquè en les eleccions de diumenge hi va haver una abstenció superior al 60% que atribueixen a la pandèmia. Ho veig a venir. A banda que quan parlo de Portugal sempre em ve al cap l’eslògan aquell que tots hem vist en alguna paret (“La independència que ens cal és la de Portugal”), em sembla una comparació terrible. Preparin-se si la participació a les eleccions del 14-F, quan torni a guanyar l’independentisme, a algú li sembla que és massa baixa. Començaran a parlar de la legitimitat del resultat, de si la pandèmia ha afavorit l’independentisme i de si el govern que en surti està legitimitat. Sempre en tenen una de preparada. El govern català (ja és ben estrany, això del govern català) primer no volia que anéssim a votar i ara dia rere dia fa crides a la participació; el govern de Sánchez troba que no passa res si hi ha eleccions en plena pandèmia (del seu ministre de Sanitat ni els en parlo), però finalment ha estat el TSJC qui ens obligarà a anar a votar el 14-F. No ho sé, jo, què passarà amb la participació. Al País Basc, on un cop ajornades es van fer també en plena pandèmia, la participació, cert, va caure vuit punts (del 60% al 52,8%); però a Galícia un 58,9% dels electors van anar a votar –amb allò de mans, mascareta, distància– quan a les anteriors hi havia anat el 53%. En algunes regions d’Itàlia es van fer eleccions el setembre passat –mans, mascareta...– també en pandèmia. En general, la participació va anar a l’alça. A la Toscana, gairebé un 15%. Si diumenge a Portugal no van anar a votar, tant devia ser, perquè triaven president, que com que té funcions pràcticament decoratives no els devia fer ni fred ni calor. No eren unes eleccions clau. No és el cas de les del 14-F a Catalunya. Però no pateixin: si l’independentisme guanya i la participació baixa –ni que sigui un punt–, no trigarem res a sentir dir a algun tertulià (ai, els tertulians) allò que el govern no està legitimat per tirar endavant el seu programa (si és independentista, és clar). Ens fan anar a votar quan volen i després ens ho retrauran. Ves que no ens les tornin a fer repetir.