L’abstenció i el post-14-F

Amb més o menys entusiasme, tots els partits tenen la certesa que el diumenge 14 de febrer hi haurà eleccions. Tot apunta que serà així. Ni el TSJC canviarà el seu argumentari inicial. Ni la Generalitat canviarà ni una coma del decret que va signar el vicepresident, Aragonès, perquè les eleccions se celebressin el 30 de maig. Els candidats van amb el barret electoral intentant fer una campanya atípica. Amb una combinació de mascareta i fórmules telemàtiques, els partits han començat des d’aquest cap de setmana –una setmana abans del previst oficialment– a difondre els missatges electorals que tenien guardats des de poc abans que Quim Torra fos inhabilitat.

Ara mateix hi ha pànic davant d’una possible abstenció per motius com ara la por de sortir al carrer per anar a votar en plena pandèmia, un cansament polític per manca de solucions i el fet d’estar davant d’unes eleccions que no són convocades per la Generalitat sinó per un jutjat que ha determinat mantenir el dia que automàticament s’haurien de celebrar les eleccions perquè Catalunya té un president inhabilitat. Ara mateix la principal feina de la classe política hauria d’ésser aconseguir fer desaparèixer aquests pànics per intentar que la ciutadania s’animi a anar votar. A Euskadi i Galícia les eleccions es van ajornar fins al mes de juliol i llavors només va votar el 50 per cent. Fet que a Catalunya seria un desastre que crearia una forta desafecció per les institucions catalanes. Amb l’actual panorama preocupa l’abstenció i preocupa el post-14-F, en què és fàcil intuir, segons les enquestes, una paràlisi de llargs mesos com va passar després de les eleccions del 155; les del 21 de desembre del 2017, en què l’independentisme va haver de patir suor i plors per posar-se d’acord per investir un president.