El negoci de les farmacèutiques

Aquesta setmana en què s’han posat en evidència els problemes dels països de la UE per rebre les dosis de vacunes contractades –i pagades d’antuvi–, m’ha vingut al cap la monja benedictina i doctora en salut pública Teresa Forcades, i la seva posició crítica amb relació a la indústria farmacèutica. Amb la pandèmia, sembla que tot ens agafa de nou, desprevinguts. Hem de fer memòria. La metgessa i teòloga va publicar el 2006 el llibre Els crims de les grans companyies farmacèutiques, on denuncia els abusos de les multinacionals per imposar els seus interessos per sobre de l’interès per la salut pública. I el 2009, amb la grip A, Forcades va agafar un gran protagonisme quan va alçar la veu en contra de la gestió de l’OMS i de la vacuna que va sortir al mercat. Va passar que la major part de les reserves acumulades pels països no es van usar perquè el perill per la grip A va ser menor del que va declarar l’OMS. La situació actual és radicalment diferent, però és evident que les companyies farmacèutiques no són les germanetes de la caritat, sinó que són empreses privades que busquen fer negoci. Només cal mirar com Israel ha aconseguit una vacunació exprés de la població (per cert, excloent els palestins): pagant a Pfizer el triple per la vacuna que els països europeus.