Qui convoca, mana

La feina pri­o­ritària que tenim els cata­lans no és fer front a les adver­si­tats que pro­ve­nen de fora–sentència del Cons­ti­tu­ci­o­nal, aco­var­di­ment del PSOE, insídia del PP, etcètera– sinó era­di­car les que nosal­tres matei­xos pro­vo­quem i que tenen com a arrel comuna la desunió i la manca de sen­tit d'estat. Aquesta és una malura que patim de fa temps i no sem­bla pas que ens n'haguem de gua­rir en qua­tre dies, a la vista del sidral que s'ha mun­tat al vol­tant de la con­vo­catòria de mani­fes­tació per dis­sabte vinent.

Els par­tits –i molt espe­ci­al­ment el PSC–, que són exa­ge­ra­da­ment prim­mi­rats i lle­pa­fils quan es tracta de dema­nar que es res­pec­tin els seus pro­to­cols, hau­rien de saber que la pri­mera norma de qual­se­vol acte públic és que qui con­voca, mana, espe­ci­al­ment si, com en el cas que ens ocupa, els con­vo­cants són enti­tats repre­sen­ta­ti­ves de diver­sos sec­tors de la ciu­ta­da­nia cata­lana, però enti­tats pri­va­des, en defi­ni­tiva. I sobre­tot, si el que està fent el con­glo­me­rat cívic reu­nit al vol­tant d'Òmnium Cul­tu­ral és un enco­mi­a­ble gest de res­pon­sa­bi­li­tat en assu­mir una con­vo­catòria d'aques­tes carac­terísti­ques. De res­pon­sa­bi­li­tat i de gene­ro­si­tat, perquè vol dir que és cons­ci­ent de la difi­cul­tat que hi hau­ria per aple­gar una res­posta ciu­ta­dana mas­siva a par­tir d'unes sigles o unes altres i es brinda a ser el deno­mi­na­dor comú, la xar­nera del con­sens.

En aquesta situ­ació, és de sen­tit comú que siguin ells qui triïn el lema dar­rere el qual ens hem de reu­nir –Som una nació. Nosal­tres deci­dim– i també els que hagin d'esco­llir les mans que n'han de por­tar la pan­carta des de la pri­mera fila. I ho han fet amb summa prudència perquè ningú no pot dir que el lema no pugui aglu­ti­nar tot­hom que cre­gui en la iden­ti­tat pròpia de Cata­lu­nya i en els valors de la democràcia.

Tant és així, que és per­fec­ta­ment com­pren­si­ble que el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat vul­gui ser a pri­mera línia. Li cor­res­pon per repre­sen­ta­ti­vi­tat ins­ti­tu­ci­o­nal i perquè, amb els mati­sos ideològics que es vul­gui, ha mani­fes­tat públi­ca­ment que com­par­teix aquests prin­ci­pis i que rebutja la sentència i les for­mes ema­na­des del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. Per què, doncs, Mon­ti­lla i el PSC volen forçar que el lema de capçalera sigui subs­tituït per una asèptica senyera? Perquè els espanta la foto­gra­fia que en sor­tirà i el preu ele­vadíssim que sens dubte els faran pagar els seus socis del PSOE. Hau­rien de pen­sar, però, que aquest preu pot ser un tri­but menor com­pa­rat amb el preu de per­dre el con­sens.