L’independentisme davant el 14-F

Les eleccions del 14-F mantenen moltes incògnites i una única certesa: hi haurà canvi de volant en el vot unionista, que passarà de concentrar-se en Cs a fer-ho en el PSC. No tant per l’autodenominat efecte Illa com perquè l’unionisme té un elevat sentit del vot útil, i sap que ara toca canvi d’estratègia.

En el camp independentista hi ha més interrogants. Esquerra lidera les enquestes, és l’únic partit independentista que fa forat en el terreny metropolità dels socialistes, i proposa un govern ampli amb JxCat, la CUP i els comuns. Però JxCat no deixa de ser un aspirant a la victòria. La proposta d’activar la declaració d’independència tiba de l’electorat més convençut, però caldria explicar com la farà factible i quins sacrificis demana a la ciutadania. JxCat rebutja un govern amb els comuns perquè no són independentistes, i tampoc assegura si farà president el candidat d’ERC si guanya per considerar-lo poc independentista. I la CUP pot tornar a ser decisiva però es manté al marge en una eterna contradicció. Perquè si protestar contra el govern és transformador, governar hauria de ser-ho molt més. L’independentisme és encara l’espina dorsal del país, però caldrà veure si es manté la majoria que barri el pas a un unionisme que té les idees molt clares. I si l’electorat independentista aposta per un canvi d’estratègia que doni un lideratge clar i diferent, que mantingui fix l’horitzó però que obri noves vies i explori fronts amplis o si manté la inèrcia fragmentada, confrontada i guerracivilista dels darrers anys. El 14-F ho sabrem en plena onada pandèmica, encara que d’això no se’n parli.