La salut

Jean-Baptiste Poquelin, més conegut per Molière, abans d’estrenar El malalt imaginari, ara fa gairebé tres-cents cinquanta anys, va dir que la hipocresia és la pitjor malaltia que hi ha. I en aquest sentit, del dramaturg francès també és la següent reflexió: “Quan es parla vestint toga i birret, tot xarlatanisme resulta sapiència, i tot disbarat esdevé raonable.” Els recordo aquestes dues cites de l’autor de Tartuf o l’impostor perquè els magistrats del TSJC han decidit que sí, que es mantenen els comicis perquè, segons ells, no hi ha cap causa de prou pes per ajornar-les. Si una pandèmia no és una causa major, ja em diran què ho deu ser a parer de ses senyories. Tot i així, el govern, si la situació sanitària empitjorés, pot aprovar un nou decret d’ajornament, i l’executiu central podria modificar l’estat d’alarma. De moment, la campanya real, tot i que és majoritàriament virtual, continua. Està clar que és un disbarat que en una situació d’epidèmia global sigui la justícia qui es converteixi en la institució que, peti qui peti, hagi de regular les nostres vides. I que ho faci per sobre del criteri d’expertesa i coneixement que aporta i avala la ciència, la medicina, dels que saben de què parlen. Torno a reclamar el que és més sensat: posar-nos en mans dels científics i que aquests assessorin els polítics. O no havíem quedat que s’havia de desjudicialitzar la vida política i, de retruc, també la vida en general? Si no anem posant la justícia allà on li toca, acabarà ordenant, dirigint i manipulant les nostres vides. Si no ho fem, crec que aquesta febre malaltissa per judicialitzar-ho tot acabarà amb la nostra salut.