Perdonavides

Sempre havia sentit a dir que «el client sempre té raó». Més endavant vaig començar a sentir que «el client no sempre té raó i donar-li és un error». I després m'he quedat amb una frase que em sembla molt més assenyada i que diu que «el client ha de ser escoltat». Però aquests dies de més alegria compradora provocada per les rebaixes no costa gaire comprovar que ni una cosa ni l'altra. Ni el client té raó ni deixa de tenir-la, ni se l'escolta. Sovint, massa sovint, senzillament se l'ignora o se'l tracta amb fatxenderia fins al punt que sembla que s'hagi de sentir culpable per haver gosat creuar el llindar del temple, o sigui, comerç. És la sensació de culpabilitat i d'haver fet alguna cosa malament que vaig sentir l'altre dia en una botiga de Girona on l'encarregada es va posar inexplicablement a la defensiva per una petició que no podia satisfer. Sort en tenen molts comerciants que tal com van les coses la gent no està per orgues quan es tracta de rascar-se la butxaca. Perquè si fos per com sovint tracten els clients, aquests dies les botigues haurien d'estar més buides que mai malgrat els descomptes del 50% i el 70% i els anuncis que no repercuteixen sobre el client el famós augment de l'IVA. Però els botiguers encara tindran sort i, com que els clients no es poden permetre alegries, potser les rebaixes serviran per compensar el descens de vendes que arrosseguen per culpa de la crisi. I no és que no me n'alegri que la campanya de rebaixes vagi bé, si és que hi acaba anant. Del que em queixo és de per què una dependenta o un dependent s'ha de comportar com un perdonavides, com si el client al servei de qui se suposa que ha d'estar li hagués de demanar perdó per haver-lo destorbat. Al final és allò del món al revés perquè el que hauria de ser la norma general, o sigui, que ens tractessin bé com a clients, s'està convertint en una excepció.