A debat, les llengües

Els volen ignorants i, en comptes de rebel·lar-se, fan exhibició de la pobresa cultural a la qual estan sotmesos i ataquen la llengua minoritària, en aquest cas el català, demanant que se silenciï en el debat de política catalana a la televisió espanyola. Ni perceben ni entenen la pluralitat de llengües com una riquesa i s’ofenen perquè la resta del territori pugui escoltar una llengua que, a més a més, els és cooficial. Tanta mandra tenen a les orelles? Confesso que no entenc la política que qualifica de “provincià” i “maleducat” fer ús de la riquesa de llengües que té un país, ni el comunicador responsable que no aprofita un debat televisiu per exhibir aquest enriquiment, ni el periodista bilingüe que treballa amb el llenguatge i considera que l’expressió oral és mes entenedora que l’expressió escrita. Com pot ser que els que es dediquen a comunicar tinguin aquest menysteniment per les llengües, s’expressin en català, castellà, gallec, basc, anglès o japonès? Cada persona és lliure d’escoltar la llengua que li vingui de gust, però l’administració pública hauria d’haver estat la primera a fomentar les quatre llengües cooficials que hi ha al territori perquè la resta de parlants també se les facin seves o que, com a mínim, puguin entendre el debat que protagonitzen els veïns.