Antic cinema Modern

El 15 d’abril del 2019 es va iniciar la reconversió de l’antic cinema Modern, amb un pressupost conjunt per a les dues fases del projecte d’uns quatre milions d’euros, finançats un 50% per la Unió Europea, un 25% per la Diputació de Girona i l’altre 25% per l’Ajuntament. Els responsables municipals el van definir amb uns eufemismes difícils de pair: “Projecte de promoció i dinamisme econòmic que permetrà diversificar l’economia del nostre territori.” “Girona serà el centre d’una nova manera d’entendre la cultura com una indústria”. I reblaven el clau: “Projecte intel·ligent, sostenible i integrador.” Ostres!

Hem d’entendre que aquests propòsits convenien perquè la Unió Europea piqués l’ham i afluixés els diners compromesos, però com lliga això d’“una nova manera d’entendre la cultura com una indústria” al carrer Nou del Teatre? Des de llavors estem esperant que algú ens aclareixi un projecte tan ambiciós. Que ens digui amb paraules clares com pensen portar-ho a la pràctica. Sabem que es tornarà a obrir la Sala Truffaut i que potser n’hi haurà dues, i disposarà d’espais per a assajos, concerts, etc. Però com podrà servir tot això per “revitalitzar l’economia gironina” no ens ho ha explicat ningú. No volem que passi com a Salt-Girona amb el flamant Teatre del Canal, inaugurat fa tants anys, infrautilitzat i amb despeses que s’acumulen. Ni com amb la Casa Pastors, a la qual es destinaven vuit milions d’euros per reformar-la i encara no s’ha començat. I no parlem de la Central del Molí, futur alberg de funcionaris, que es va iniciar l’octubre del 2017 i ara mateix se n’ha tornat a resoldre el contracte d’execució per incompliment...

Aquesta obra porta bon ritme. Ara bé, quina serà la retolació del nou equipament? Com es dirà? Com es definirà? Perquè ens hem instal·lat en la denominació d’“antic cinema Modern”, i així anem tirant... Diuen que la funció crea l’òrgan: aquí es va fent l’òrgan –l’edifici–, però no se n’ha concretat la funció. Com lliga, això de “promoció i dinamisme econòmic”? Algú ens ho pot explicar? No podrà ser un nou centre cultural, perquè a quatre passes ja hi ha el de la Mercè, i l’ambiciós projecte dibuixat va molt més enllà d’una nova casa de cultura.

L’edifici té una llarga història. Quan era de la fàbrica Grober, va donar cabuda a Orfeó i Concòrdia, que des del 1922 va esdevenir Orfeó Cants de Pàtria, sota la batuta de l’insigne mestre Josep Baró i Güell, i, posteriorment del mestre Rogeli Sánchez. S’hi han fet molts assajos, cinema, conferències, cant, escola, teatre..., i cicles de concerts continuats. Posteriorment, va passar a mans de la promotora immobiliària senyora Casals, i finalment el va comprar l’Ajuntament, llavors presidit per Joaquim Nadal.

Ens mereix un respecte.