El burca i altres maneres de vestir

La qüestió del burca i els jocs polítics que es puguin muntar al seu voltant pot ser el colebrot d'aquest estiu. Els partits potser creuen que en poden treure rendiment. Jo hi voldria posar un gra de sorra a l'engranatge perquè ho trobo lamentable.

En principi, tota persona ha de poder ser identificable per qui pertoqui, fet innegociable en tota relació social, ja sigui portant burca o no, perquè bé prou nosaltres ens tapem darrere de cascs de motos, passamuntanyes, caputxes, gorres i bufandes quan ho creiem oportú, i d'això en diem llibertat.

Per tant, cal separar aquest aspecte que de segur ja està regulat, de tots els altres relatius a la dignitat, als costums, a la llibertat... que sembla que són els que els mitjans de comunicació posen més èmfasi i que crec que admeten lectures més amplies.

Algú creu que té futur, a la societat occidental, vestir el burca? Algú creu que les filles de l'emigració actual acceptaran aquest vestit? Si el debat s'enverina, l'únic que s'aconseguirà serà fer durar la vestimenta uns pocs anys més. Altre tema és el mocador al cap. Sobre aquest fet no vull entrar, només trametre el meu respecte, sense més.

Tapar és contrari a destapar, però tot és reclamar atenció: en el primer cas, potser només mental, en el segon, visual i mental.

Podríem parlar en ambdós casos de comoditat, dignitat, imposicions o no, referint-nos a persones concretes o a modes, i no vull entrar en qui o què és pitjor, ni en el concepte llibertat personal perquè hi ha una gran càrrega de subjectivitat

Però en el tema costums, no es poden fer imposicions a les persones. No es poden imposar trencaments. Només el temps és l'aliat.

Recordem que va passar aquí als anys 60 amb els canvis de costums en la vestimenta, des dels nus a les platges a la roba de diari... només el temps i el respecte mutu fa relativitzar les idees.

En el debat al voltant del burca crec que hi ha massa xenofòbia i dificultat en l'entendre altres costums que afecten la intimitat. No es pot exigir l'alliberament de la gent amb imposicions a la seva voluntat perquè aquesta persona pot trobar-se despullada de valors, i valgui aquí la semblança, i se li pot generar por íntima a gestionar la seva vida en la relació amb els altres.

La llibertat que tant reclamem per nosaltres vull creure que és per poder autogestionar millor les nostres emocions, les nostres creences, la nostra vestimenta, si convé per treure'ns-la... i si és així, per què imposem llibertat a d'altri però dient-li com no volem nosaltres que vagi? Quin mal ens fa? Ningú no vol alliberadors. Sí que volem marcs on poder-nos alliberar i això, les dones musulmanes, si volen ja ho tenen, a Occident. Seran elles qui hauran de decidir el moment, prendre's el seu temps... Fent-les centre d'una polèmica, podem empitjorar-ho. Les assenyalem com a què?

Caldria apaivagar el debat i deixar clar que les persones han de poder, si cal, ser sempre identificables per qui pertoqui i prou. Tota imposició col·lectiva pot generar sofriment en l'afectat i crec que d'entrada és una manca de respecte.