O Aragonès o bloqueig

Els resultats electorals del 14-F han deixat una primera conclusió: l’independentisme és l’únic projecte viable amb la participació més alta de la història com va ser la del 2017, o amb la més baixa, com malauradament ha estat aquest diumenge. Manté la majoria absoluta, i l’amplia amb 4 diputats més. La qual cosa no vol dir que JxCat, ERC i la CUP siguin fàcil d’encaixar. Però hi ha dos canvis en aquest bloc. La reculada de JxCat, encara que lleugera, permet a ERC liderar l’independentisme i avala les seves posicions de “via ampla”. I la CUP torna a xifres del 2015 i s’entreveu novament decisiva. Més independentisme i més esquerres, seria la conclusió. ERC ha aconseguit situar-se al centre de la política catalana. Al centre de la majoria independentista de 74 diputats, al de la majoria autodeterminista si hi afegim els comuns, amb 82 escons, i fins i tot al bell mig d’un improbable tripartit d’esquerres amb també 74 escons sumant els comuns i el PSC, encara que sigui amb els primers en el govern i els segons amb suport extern –que sigui improbable no vol dir que no faci servei a ERC a l’hora de negociar–. Tot plegat situa la clau de la presidència en mans de Pere Aragonès. L’alternativa seria un tots contra ERC que bloquegi la investidura i ens porti a la reedició de les eleccions. Però qui sigui responsabilitzat d’això pot rebre un càstig electoral pitjor que la desfeta experimentada per Cs. Per això ara mateix ja es pot dir que les opcions passen per o Aragonès president o bloqueig. Perquè no imagino cap altra operació que faci president Salvador Illa, emmirallats en alguna Diputació.