Difícil seducció

“Hem arribat més lluny que mai i ho tenim més difícil que mai”, aquesta va ser una de les frases pronunciades la nit electoral per la candidata de Junts, Laura Borràs, un cop es van saber els resultats. El resultat en números certament ha deixat les forces independentistes amb un 51% dels vots emesos a les urnes i, sí, es compten els vots a partits com ara el PDeCAT perquè, malgrat no obtenir representació, han tingut vots que s’afegeixen al còmput total. La participació ha estat nefasta, sí, però em sorprenen els discursos nous que ara posen el focus en l’alta abstenció per diluir el resultat guanyador de l’independentisme. Els partits, amb permís de la pandèmia, no han seduït prou els votants perquè s’acostessin als col·legis electorals, però molt em temo que els que haurien d’estar més preocupats amb aquesta abstenció son els partits constitucionalistes, ja que, tot i tenir un Estat al darrere, la seva seducció vers l’elector ha estat inexistent per no dir refractària. I donem pistes: la Guàrdia Civil homenatja el terrorista i torturador Galindo, manifestació nazi a Madrid, agressions d’agents de paisà de la Policía Nacional a ciutadans de Linares, ús d’armes de foc contra dos joves i tot amanit amb les lleis més repressives d’Europa en vigor amb un govern progressista. La cosa està difícil, sí.