Missatges del 14-F

En les nits electorals, un cop desvelades totes les incògnites, sempre és fascinant veure com els líders polítics interpreten els resultats, com els expliquen, els justifiquen, els maquillen. Sentir com sonen diferents veus arrencades d’una mateixa partitura, fixar-se en la varietat de missatges que es desxifren de les urnes. Destacaria, per exemple, el que va compartir Laura Borràs reconeixent que als independentistes els han donat una “oportunitat” de tornar-ho a intentar, de governar plegats deixant de banda el lamentable espectacle de la lluita caïnita pel poder. Té molt de mèrit haver revalidat la confiança dels votants després d’una legislatura desaprofitada, devorada per baralles estèrils. Una altra lectura interessant és la que va fer Salvador Illa convertint els vots del 14-F en declaracions d’amor entre Catalunya i Espanya i celebrant l’arribada d’un “temps nou” a cavall de la victòria socialista. Probablement, l’aritmètica parlamentària no l’acompanyarà en aquest desig de “girar full”, com tampoc les paraules que arriben de La Moncloa, que descarten una vegada més la possibilitat d’un referèndum d’independència “perquè va contra la Constitució i la legalitat espanyola”. Un argument pobre i tronat que no ajuda a obrir el “temps nou” que reclamen les urnes.