El que pot fer una princesa

El llarg segrest de la princesa Latifa, una de les filles de l’emir de Dubai Mohammed bin Rashid al Maktum, revela la hipòcrita indiferència de la comunitat internacional envers la vulneració dels drets humans si el responsable és un país aliat. Els fets: Latifa, de 35 anys, està retinguda contra la seva voluntat i tem per la seva vida com ella mateixa explica en uns vídeos molt eloqüents que els seus amics han decidit fer públics alarmats perquè des de l’estiu no s’hi poden comunicar. La reacció: amb exquisida cortesia i per una qüestió d’humanitat, el Regne Unit ha demanat explicacions sobre la salut de la jove i l’ONU ha obert una investigació. La contrapart: a l’emir, una de les grans fortunes mundials que es retrata a les carreres d’Ascot amb Isabel II, se’l considera artífex de progrés i modernització a l’àrea del Golf, una imatge molt convenient per a ell i per als qui hi fan negoci o vacances de luxe. La cara oculta: repressió de tota forma de crítica o dissidència, detencions arbitràries, tortures, desaparicions forçades, explotació de treballadors estrangers (informe d’AI). Patriarcat: “El meu pare és capaç de matar per protegir la seva reputació”; la frase de Latifa il·lustra la vigència d’un sistema medieval sota el maquillatge renovador que oculta pràctiques de violència sexual i familiar, incloent-hi l’anomenat ultratge a l’honor, font de crims impunes. Un esgarrifós assumpte domèstic del qual una princesa pretén fugir i altres dones, també. La seva llibertat no ha de ser moneda de canvi d’aliances polítiques i econòmiques, sinó un dret exigit amb fermesa.