Amb l’aigua al coll

Els ajustos en les restriccions que anuncia setmanalment el Procicat es produeixen amb comptagotes i amb molta cautela, no fos cas que ens animéssim massa. El recel va en augment vist el rebrot de l’índex de contagis. Els principals actors de l’activitat econòmica s’ho miren amb escepticisme i emprenyament. I no els falta raó. Tots som conscients dels perills d’una quarta onada que tenim al davant. S’acosta la primavera i el bon temps provoca canvis en els comportaments de tots els éssers vius, també en els de les persones. Uns canvis en el to emocional que conviden a la relaxació de les mesures i a la falsa il·lusió del control i de la reducció del virus per l’efecte de la vacuna. Ni el ritme de vacunació ni l’aturada en la baixada dels contagis, ni que ens estem perillosament acostumant a conviure amb el virus, ens fa ser optimistes, sinó tot el contrari. Però si la gran majoria entenem la idoneïtat de les mesures aplicades, la sortida de l’hivern i la proximitat d’unes vacances faran molt difícil evitar nous repunts. Això ens ho diuen, insistentment, tots els epidemiòlegs i els experts. Dit tot això, és interessant la iniciativa d’autocontrol que alguns bars i restaurants han aplicat per garantir el compliment de les mesures de seguretat. Aquesta acció de suplència en allò que l’administració és incapaç de fer, només arriba a una part petita dels serveis que estan oberts. I no podem negar que una part important de la població està respectant les normes de seguretat. Però lamentablement, en l’afany per recuperar una part del negoci perdut, alguns establiments no respecten ni les distàncies entre taules ni entre comensals, ni els horaris de tancament. L’activitat comercial responsable hauria de ser ben tractada i la que no ho és n’hauria de pagar les conseqüències.

Les darreres decisions del Procicat han flexibilitzat les activitats extraescolars i l’esport escolar en edats d’infantil i primària, amb un màxim de sis nens o de més si són tots del mateix grup bombolla. De quin grup bombolla parlem si, quan s’acaba l’activitat escolar, els nens i els nois es barregen al carrer, es troben, juguen al parc i es mesclen entre ells sense cap més condició? Els jocs espontanis que es produeixen en molts indrets, en places i parcs infantils, no respecten cap bombolla prèvia. Mirin com interaccionen els nens que no tenen cap relació escolar quan surten de l’escola mentre els grups de pares fan la seva bombolla particular. Són unes mesures incoherents i contradictòries que limiten la capacitat d’aprenentatge d’unes persones en procés de desenvolupament i que necessiten el contacte divers per aprendre. Hi ha pedagogs, economistes i comerciants, en la comissió del Procicat?

Des de ja fa molt temps que són moltes les veus que reclamen coherència en les decisions preses basant-se exclusivament en les dades sanitàries. I si, com sembla, l’activitat esportiva es fa amb el control rigorós de les mesures de seguretat, també i de la mateixa manera s’hauria de fer la comercial i la dels serveis. Tampoc queda clar el model de grup bombolla defensat si quan els nens surten de l’escola aquesta bombolla es desfà en mil bocins i es genera, espontàniament, aquella interacció que l’escola impedeix. Crec que més coherència i sentit comú no anirien pas malament. Pobres de butxaca, sí, i pobres d’idees, també. Recordem Charles Darwin, ni que sigui per un moment.