Insults i opinions

La violència amb la qual insulten a les xarxes socials l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell fa temps que és sagnant. Vergonya aliena per gent que es fa dir o diu que és independentista i repiquen, un dia rere l’altre, sobre l’acarnissament exercit pels aparells de l’Estat. Per aquests que, alhora que s’emboliquen amb estelades, semblen haver oblidat la condemna i el motiu: onze anys i mig de presó per haver desobeït i haver permès el lliure debat parlamentari i la sobirania de la cambra. Com d’altra banda era la seva responsabilitat democràtica. Dona i primera presidenta d’esquerres de la cambra, Forcadell va rebre una condemna, a més d’injusta, molt més dura que la que van patir pels mateixos fets la resta de polítics de la mesa, inhabilitats i multats. Just ahir, passades les eleccions, i ves per on en plenes negociacions per formar govern, la fiscalia va recórrer contra el tercer grau de Forcadell i Dolors Bassa. Segueix l’acarnissament. Més: nova querella contra el president del Parlament, ara Roger Torrent i la mesa. Precisament, pel rebuig a la sentència del procés. Pluja d’insults contra Torrent. I contra Forcadell unes hores abans i altre cop per haver expressat una opinió política: que els comuns es deixin de vets i estudiïn de veritat l’entrada en un nou govern que pretén prioritzar la sortida de la crisi per als qui més ho necessiten, a través d’un executiu més fort i estable en la pluralitat.

Naturalment, ser víctima directa de la trituradora de la repressió no implica haver d’estar necessàriament d’acord amb les seves opinions. I l’insult també és llibertat d’expressió, sí. Però els qui atorguen carnets de bons i mals patriotes danyen l’independentisme. A més, emparant-se en aquests insults, en lloc d’en la legítima dissensió política, contribueixen a l’erosió de les institucions. Que són nostres, de tots. Independentistes i no independentistes. Com les seves presidentes.