Un tren a la Costa Brava

El carrilet de Sant Feliu a Girona va ser el meu primer transport públic. Un grup de nois de Llagostera l’agafàvem de bon matí per anar a La Salle de Cassà i tornàvem a casa de fosc. Ens agradava anar amb el tren, però abans de la seva desaparició, el 10 d’abril de 1969, ja feia un parell de cursos que viatjàvem amb el bus d’en Martí Pi, en Murallet. Per iniciativa de la societat civil, al segle XIX es van crear tres línies de tren a les nostres comarques: d’Olot a Girona, de Palamós a Girona i l’esmentada, que va ser la darrera a plegar. Ara, la plataforma Promoció del Transport Públic ha divulgat el Manifest per un tren a la Costa Brava amb la intenció de recuperar part del projecte d’un tramvia intercomarcal que ja va estudiar el novembre del 2008 l’àrea de Medi Ambient i Territori de la Diputació de Girona. Per entendre’ns, la idea més plausible seria connectar l’anella de les Gavarres amb un tren-tram que pogués circular també per la via convencional de Riudellots, Girona i Flaçà. Una part complicada del projecte és per on ha de passar la via d’aquest tramvia, ja que la ruta de l’antic carrilet de Sant Feliu ara és un carril bici molt concorregut (com ho és el d’Olot), i les zones construïdes han augmentat massa descontrolades des que es van eliminar els trens. La comissió promotora té clar que estem davant d’un projecte tan ambiciós com necessari. Un dels seus portaveus, l’enginyer Pau Noy, quantifica el cost de la iniciativa entre 600 i 800 milions d’euros, i en les seves previsions calcula que el tren mouria unes quinze mil persones diàries, que augmentarien molt en la temporada turística. El projecte del 2008 incloïa les comarques del Gironès, el Baix Empordà, el Pla de l’Estany i la Selva (aquestes dues en podrien quedar fora). Es tracta de l’àrea de territori més poblada de Catalunya que no té tramvia ni ferrocarril. Més de 300.000 persones que a l’estiu es poden gairebé duplicar. En el dia a dia, hi ha carreteres sovint col·lapsades i només funcionen línies d’autobusos amb periodicitats discutibles pel que fa a determinats municipis de la Costa Brava. Aquest projecte arriba l’Any Europeu del Ferrocarril, un mitjà de transport que de sempre ha estat el meu preferit. Ens permet llegir (al cotxe o al bus em marejo), dormir si és el cas (els trens de nit eren molt pràctics) i és un dels transports públics més segurs i sostenibles.