Vaccí

Recorden allò que es deia fa uns mesos, quan les autoritats sanitàries insistien que el virus de la Covid-19 avançava més ràpid i era més mortal en els casos de persones amb patologies prèvies? També hi havia consens entre les autoritats sanitàries en la importància de vacunar primer els més grans de 65 anys, els vulnerables clínics i els treballadors essencials. Aleshores, Salvador Illa encara era ministre de Sanitat i anunciava que al març es vacunarien els grups de més risc, que segons deia, eren el personal sanitari i sociosanitari, les persones residents en centres de gent gran, la població general més gran de 64 anys, les persones amb gran discapacitat i després les persones amb condicions de risc, tant les que tenen risc alt com les que tenen risc mitjà o baix. Com s’ha vist, alguns d’aquests col·lectius, de cop, han deixat de ser prioritaris i han passat a la cua de la campanya de vacunació. La successora d’Illa, la ministra Carolina Darias, anunciava dilluns que a l’abril arribaran 4,8 milions de dosis de la vacuna de Pfizer, i que l’Estat espanyol rebrà aproximadament 1,2 milions de dosis per setmana. Es tracta d’un anunci més, de tots els que ja s’han incomplert. Més que tranquil·litzar la població, sembla que s’intenta amagar el problema de fons. No hi ha prou vacunes. Potser ja seria hora que les autoritats polítiques i sanitàries deixessin de fer propaganda amb promeses que no poden complir. S’està enganyant la gent, i estan jugant amb milers de persones que fa més d’un any viuen acollonides, amb diferents graus de confinaments, algunes amb angoixes, i amb una manca de qualitat de vida, en part generada per les falses expectatives. Des del principi de la pandèmia, s’han anat encadenant molts errors; alguns s’han rectificat sobre la marxa, si no s’han improvisat, i la deriva continua ara amb la vacunació. Per no parlar de la llarguíssima i colossal llista d’insolidaris, espavilats, enxufats, militars, bisbes, alcaldes, princeses i càrrecs públics que han posat morro a la cosa i han passat davant de persones vulnerables. Després d’un any en què tothom ha patit molt, la manca de vacunes és clarament atribuïble a una gestió més que qüestionable de totes les administracions, començant per la UE, l’Estat espanyol i la Generalitat. L’economia del país i la vida de les persones no poden dependre de tanta incompetència.