Dos anys i nou mesos

L’acte de patriotisme que van fer els síndics del Primer d’Octubre és un dels més notables que es van produir al país amb motiu del referèndum d’independència. La fiscalia els demana dos anys i nou mesos de presó per desobediència greu a l’autoritat i usurpació de funcions. Jordi Matas, Josep Pagès, Marta Alsina, Marc Marsal i Tània Verge són acadèmics que van accedir a la demanda que els va fer el Parlament de Catalunya per vetllar per les garanties democràtiques del referèndum. Aquest judici és un atac a la llibertat acadèmica, és a dir, a la democràcia.

No és d’estranyar, per tant, que els rectors de les vuit universitats públiques catalanes els hagin mostrat el seu suport públicament. Ni que degans de col·legis professionals, advocats i juristes els fessin un passadís, amb les togues posades, mentre accedien a la ciutat de la justícia. Aquesta va ser la imatge més potent dels testimonis de suport que es van fer dimecres passat a Barcelona. Sobretot a nivell institucional, perquè persones amb toga fent passadissos a qui entra a declarar com a acusat només se’n troba, de tant en tant, en països on no es respecta la llibertat. Socialment el suport ha sigut diferent de com s’ha reaccionat a la detenció de Hasél o la visita de Felip VI, per citar dos exemples de la mateixa setmana. Davant la repressió de l’Estat hem passat del “tenim pressa” del 2017 al “no ens rendirem mai” d’ara. És un posicionament encertat, tal com ho és mantenir l’objectiu de la independència i denunciar la repressió. Però requereix constància. I ajudar els qui se la van jugar en un acte de patriotisme és un deure. En el cas dels síndics del Primer d’Octubre només és acceptable l’absolució.