El territori

Espanya va tenir sort en el sorteig de les eliminatòries per accedir al mundial de futbol de Qatar del 2022. Li va tocar un grup relativament fàcil, amb Suècia, Grècia, Geòrgia i Kosovo. Des de la perspectiva diplomàtica, la cosa és diferent i el problema es diu Kosovo. Espanya no reconeix la república, independent des del 2008 amb el suport de 22 dels 27 estats de la UE, dels Estats Units, del Canadà i d’una gran part dels membres de les Nacions Unides, que sí que accepten Kosovo. Grècia i Geòrgia (per raons geopolítiques: proximitat geogràfica o proximitat política) tampoc no hi tenen relacions, com la Xina, Rússia o, per descomptat, Sèrbia. Espanya no se sap ben bé per què és dels països refractaris, tot i que sí que se sap: perquè té por. Té por que Kosovo sigui un precedent, atès que es va independitzar sense permís de l’estat al qual pertanyia. No fos cas que... En resum, Kosovo no és un estat. Què és, doncs? Espanya ha tirat pel tros i s’ha inventat una definició. La Real Federación Española de Fútbol, que és una entitat associativa privada, amb el vistiplau del govern o sota pressió, o perquè el cos li ho demanava, ha decidit batejar el país com “Territori de Kosovo”. És a dir, una extensió de terra, una “porció de la superfície terrestre subjecta a apropiació per un grup d’individus a fi de portar a terme qualsevol activitat”. Com ara, per exemple, jugar a futbol. Amb aquest argument tan profund, tenim tot el dret del món a parlar no pas del Regne d’Espanya sinó del Territori d’Espanya. I el rei no és un rei, sinó el capatàs del tros. Es pot fer el ridícul de moltes maneres. Aquesta és de les més aconseguides, certament.