Cent anys i dos dies

El dia 12 de març del 1921 va néixer en un poblet pròxim a Astorga un nen al si d’una família nombrosa amb el nom de Laurentino Fernández Fernández. El seu avi era mestre de l’escola, i amb el temps el noi es va sentir mogut a dedicar-se a l’ensenyament.

Una manera de poder complir aquesta vocació era ingressar en un col·legi religiós i progressar en un ensenyament pedagògic sense el cost de l’educació lliure. Laurentino era aplicat, els germans de La Salle l’acolliren i, passat el temps de formació, el noi va professar els vots que el convertiren en membre d’aquella congregació. Com era costum llavors, va haver d’abandonar públicament el seu nom de pila, i li van adjudicar el de Guillermo.

Destinat a diferents col·legis, el consideraren bon organista i director de corals. En el període de la guerra civil, els germans de La Salle van refugiar-se a França, pel fet de ser un orde religiós francès i el director tenia aquesta nacionalitat. Retornats després de la conflagració, va arribar a Girona l’any 1948, quan es va fer càrrec de l’ensenyament de primer de comerç, també de l’aspirantat, i del cant coral.

No obstant, la seva passió principal era el futbol. Al pati del col·legi de Girona va portar a terme un desplegament de les facultats físiques dels nois, de les tàctiques del joc i –per damunt de tot– d’un entusiasme contagiós. Va formar diversos equips, dels quals van sorgir figures que arribarien a formar part d’equips professionals. Era divertit veure’l enmig dels jugadors, sense llevar-se la sotana, xutant la pilota i dirigint el joc.

La quantitat de nois que es van formar en aquest esport va motivar que en inaugurar-se el camp de futbol de La Salle al municipi de Fornells per tal de practicar el joc en condicions adequades, se li posés el nom de “Germà Guillermo”.

Més tard fou destinat a la Seu d’Urgell, amb un sentiment trist per a tots els que el coneixien, ja que a part del futbol, va dirigir els cors del col·legi i les representacions d’Els pastorets que s’hi celebraven.

Actualment resideix a Santa Coloma de Farners. És un dels pocs frares que continuen, ja que ni a Girona, ni a Figueres ni a Cassà de la Selva en queda cap, si bé l’ensenyament –confiat a laics– es porta a terme amb tota normalitat i excel·lència. Però les vocacions s’han extingit totalment.

Divendres passat el germà Guillermo va complir cent anys. Una fita impressionant per a qualsevol persona, i en particular per a qui ha passat gairebé tota la vida subjecte a una norma religiosa.

Té el cap clar, una memòria minuciosa, un diàleg divertit, i conserva un gran afecte a la multitud de nois –avui adults– que va ensenyar i tractar. Encara per molts anys!