La legislatura que se’n va

Per primera vegada, els diputats que divendres van prendre possessió del seu escó al Parlament de Catalunya van haver de signar una declaració de compromís de tolerància zero davant la discriminació de gènere i l’assetjament psicològic o sexual. És una de les mesures del pla d’igualtat de gènere que es va aprovar la legislatura passada i que s’aplica per primer cop aquesta tretzena legislatura. Ara els faré un spoiler que segur que no els sorprendrà: el document l’han signat els diputats i diputades de tots els partits excepte els onze parlamentaris de Vox.

A Roger Torrent li ha tocat presidir el Parlament en una legislatura horribilis; recuperar les institucions del 155, fer front a la repressió, amb la travessa del desert de l’independentisme dividit després de l’1-O, amb un president inhabilitat, una pandèmia mundial i, contra ell, una querella de la fiscalia per desobediència. I, malgrat això, al Parlament han passat coses bones aquesta legislatura; s’han aprovat uns pressupostos després d’anys de pròrrogues pressupostàries, s’han fet lleis socials com ara la que regula els preus dels lloguers i s’ha aprovat un pla d’igualtat que posa el Parlament de Catalunya a l’altura de l’Assemblée Nationale francesa o del Parlament d’Austràlia, els més exemplars del món en igualtat de gènere. Així ho ha reconegut l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere de la Unió Europea. Consumim la informació política com el menjar ràpid: sense temps de digerir-la ni de trobar-hi el gust. La novetat de la constitució del Parlament divendres va deixar una suma de titulars emocionants que no han permès donar prou valor al llegat de la legislatura que acaba. Divendres es va celebrar la sessió constitutiva del Parlament més paritari de la història. Les diputades d’avui ho tindran més fàcil per fer la seva feina que les diputades de fa deu anys, i els asseguro que sé de què parlo. Gràcies, president Torrent. I enhorabona, presidenta Borràs.