Democràcia profunda

Divendres es va constituir el Parlament i en uns dies es configurarà el Govern de la 13a legislatura en base a uns pactes secrets que no coneixem i a un tactisme observable a ull nu. Entre tant a Múrcia el mercadeig d’escons i el transfuguisme es normalitzen com a praxis política i a la resta de l’Estat les batalles partidistes estiren el fil dels resultats electorals fins a fer-los irreconeixibles. Com a últim recurs, sempre hi ha la fiscalia per donar l’últim retoc i acabar d’afinar la cosa, ara que ha quedat meridianament clar que l’equilibri entre els tres poders és un miratge i que a l’Espanya del S XXI el judicial, degudament condicionat pels partits polítics, es berena amb pa vi i sucre al legislatiu i a l’executiu. Per no parlar de les clavegueres i en Villarejo, dels Gal i Intxaurrondo, dels sobres i la caixa B del PP, del Suprem engany i en Llarena o de la vergonyant monarquia que el dictador va deixar tan lligada i ben lligada que per més que tu l’estiris fort per allà i jo l’estiri fort per aquí no hi ha manera de tombar-la per poder-nos alliberar.

En aquest marc el Gobierno més progressista de la història utilitza els púlpits de les institucions, recursos públics, per fer campanya política, interessos particulars, explicant que Espanya és una democràcia plena i consolidada.

Enmig d’aquesta grisor emergeix com una llum d’esperança el concepte de Democràcia Profunda d’Arny Mindell. A diferència de la democràcia “clàssica” que es basa en el principi de les majories, o de la democràcia plena i consolidada espanyola que es basa en els interessos d’una minoria, la Democràcia Profunda suggereix que TOTES les veus són importants i mereixen ser reconegudes, escoltades i incloses. La informació que expressen aquestes veus, especialment les silenciades sota el pes de la majoria o de la minoria dominant, són imprescindibles per comprendre al sistema (societat, país, comunitat,...) en el conjunt de la seva complexitat. No atendre a totes les veus va creant dinàmiques relacionals disfuncionals que acaben minant la cohesió interna fins al punt que pot amenaçar a la pròpia viabilitat del sistema, via col·lapse.

És estimulant imaginar-se, encara que només sigui per un moment, que els principis de la Democràcia Profunda articulessin el nostre marc normatiu, i que el nostre corpus polític s’inspirés en el bé comú i en l’escolta respectuosa i apreciativa de TOTES les veus, i no només la veu homogeneïtzadora de la majoria o els crits interessats de la minoria dominant. Potser no tindríem una democràcia plena, consolidada i exemplar com l’espanyola però viurem en una Democràcia Profunda que, entre altres coses, escoltaria la nostra veu i ens deixaria ser qui volem ser.