Jo no hi entenc res

Si ho he entès bé, a partir del 26 de març no podrà entrar a casa meva ningú que no hi visqui. Em diuen, crec llegir, com m’haig de comportar en la meva esfera més íntima i em limiten els meus contactes fins a un extrem salvatge. Durant la Setmana Santa, a més, m’obliguen a fer cada passa enganxada, com una paparra, al meu grup bombolla. Però resulta que a mi, que visc amb dues criatures petites, el que em reclama a crits la meva salut mental va en direcció contrària i és incrementar sense més dilació les relacions socials amb persones adultes. El dia que passem comptes dels efectes de la pandèmia en la salut mental de tots els ciutadans, vindran ganes d’arrencar a córrer. De moment, el més important, per a molta gent, és salvar la Setmana Santa, com si tothom en aquest país tingués un refugi a la Cerdanya o fos apte per aïllar-se d’aquest malson en un balneari idíl·lic perdut al bosc. Els que sembla que les tenen salvades, parlo de les vacances, són els centenars d’estrangers que ja han reservat vol per desplaçar-se a les illes Balears. I aquí seguim parlant de rebre la quarta onada amb la mateixa naturalitat que sabem que el 21 de juny rebrem l’estiu.

Arribats a aquest punt, jo no hi entenc res. El meu cap també es resisteix a comprendre què està passant amb les vacunes. El que en sé amb certesa, d’aquest tema, és que la meva àvia té 88 anys i ni tan sols l’han citada. A aquest ritme, a mi em tocarà la vacuna el 2025. Si no sabeu què fer-ne, d’aquestes que ara generen dubtes i s’han paralitzat, crideu-me, que jo vinc i me la poso encantada. Perquè fa massa temps que vaig perduda i que veig interessos perversos pertot arreu. Potser estic embogint i segur que no és res que no pugui resoldre un bon sopar envoltada d’amics. Però en l’horitzó, de moment, només veig sopars marcats per les batalles amb els meus fills per tal que es mengin el peix.