El coneixement al poder

Sempre que un nou govern de la Generalitat es forma després d’unes eleccions, sorgeixen moltes idees i propostes sobre com organitzar les conselleries. Deixant de banda interessos particulars i la necessitat de tenir un nombre determinat de cadires per repartir, és raonable que en la determinació de les conselleries, i de les seves responsabilitats, no sols es tinguin en compte les estructures ja existents, sinó que també es reflexioni sobre aspectes que poden millorar el país. Catalunya, ara més que mai, ha de repensar com ubicar millor, políticament i administrativament, el tema d’universitats i recerca. La Covid ens ha demostrat que la ciència és la resposta i no només en la vessant estrictament sanitària. Necessitem un país de ciència. Un país on les inversions públiques se centrin en la creació (i transferència!) de coneixement. Un país on la formació universitària i professional siguin de màxima qualitat i on es donin eines per actualitzar aquest talent al llarg de la vida. Un país on les decisions importants, també les més polítiques, es basin en coneixements científics i fets basats en l’evidència empírica.

La Generalitat de Catalunya ja ha considerat en les darreres dècades diverses opcions per tal d’ubicar el tema universitari i d’investigació. Primer, fent prevaldre els aspectes formatius, es va fer dependre del Departament d’Ensenyament. En molts mandats, el tema va anar a la conselleria d’Empresa i inclús a la d’Economia. Sols en el darrer mandat del president Pujol se’n va crear una conselleria pròpia, el Dursi: Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. Aquest període comptà amb l’impuls enorme del conseller Andreu Mas-Colell, impuls que en els darrers vint anys ha permès mantenir un sistema potent però mancat d’ancoratges. Avui seria una decisió excel·lent recuperar la idea d’una conselleria d’Universitats i Recerca (CUR), com molts sectors demanen. El manifest Ara més que mai, Universitats i Recerca ja té milers de firmes. Les universitats públiques catalanes, liderades per l’ACUP, coincideixen també en aquesta necessitat.

PEL QUE FA A pressupost funcional no és tanta la diferència entre una conselleria i una secretaria d’Universitats i Recerca com la dels darrers anys. Però hi ha moltes més raons de pes per defensar la creació de la CUR. Un primer punt a favor és que avui en dia el tema del coneixement i de la innovació és del tot essencial per a la formació de les futures generacions i per al desenvolupament global de Catalunya. Aquest tema mereix tenir una veu al Consell Executiu i és oportú que la societat vegi que el seu govern té un especial interès a fer del país un referent internacional en educació superior, recerca d’alt nivell i transferència de coneixement a la societat.

Un segon punt a favor és que, de fet, el sistema català d’universitats i recerca és ja avui una gran “estructura d’estat” amb una projecció internacional eminent i amb una col·laboració amb empreses de tots tipus molt àmplia. Un pla recent (a desenvolupar) així ho avala. Un tercer punt a favor és que, precisament ara, en l’etapa postpandèmia, cal un especial esforç per cercar noves oportunitats i iniciatives que entronquin amb un món que és nou. No es tracta de recuperar el que es feia abans, sinó de fer coses noves i millors. Un quart punt és que un bon posicionament internacional de les universitats i els centres de recerca del nostre país projecta Catalunya al món i, a la vegada, atreu col·laboracions i projectes internacionals que seran cada cop més essencials per al progrés de Catalunya. Un cinquè punt és que, en aquest nou món, cal tenir la capacitat d’atreure talent internacional. Dins d’aquest talent internacional cal incloure també el retorn o la construcció de ponts mitjançant dobles afiliacions de la diàspora científica catalana que actualment treballa a l’estranger.

És evident que, més enllà de les estructures administratives, el més important sempre serà que un nou model de finançament pugui aportar un millor tracte pressupostari. Però de vegades també és important donar un impuls per fer explícita la voluntat política de falcar un sistema que ja és potent però que podria perdre pistonada. Fer un país de ciència comença amb la creació d’una conselleria d’Universitats i Recerca. Cal una veu de caràcter tècnic, que sigui independent dels partits que formaran la coalició de govern, que irradiï de forma objectiva el valor del coneixement de manera transversal a l’acció de govern.