‘Woman’

Presentat a la Mostra de Venècia de fa dos anys, el documental Woman s’exhibeix en alguns cinemes de Catalunya des dels volts del 8 de març i és de suposar que circularà per plataformes. Dirigit pel francès Yann Arthus-Bertran, que al darrere seu té un munt de films ecologistes, i la ucraïnesa Anastasia Mikova, s’anuncia com el producte d’unes dues mil entrevistes realitzades en una cinquantena de països per donar compte d’experiències variades de dones (ni que siguin uns detalls) i mostrar la diversitat dels rostres femenins. No he comptat quantes dones hi apareixen, però, certament, són moltes: de la majoria només en veiem el rostre, de manera que de la hipotètica entrevista només en resta un gest sense paraules. Algunes, però, parlen.

El film s’obre amb el testimoni d’una dona que revela que el seu moment més valent correspon a quan va ser capaç d’explicar en públic que havia estat víctima de la violència sexual i del tràfic de persones. Hi ha moltes més dones que hi expliquen que han sigut violades, abusades per familiars, maltractades pels marits, venudes com a mercaderia, mutilades i vexades. D’altres conten com se’ls ha privat de formació acadèmica o que han sigut discriminades en el món laboral. Tanmateix, no tot és dolor. També hi ha joia. Pel mateix fet de ser dona, per un acord amb el propi cos, per relacions sexuals felices, per l’experiència de la maternitat, entre altres casos. En acabar de veure el film, però, hi he trobat a faltar alguna cosa. He pensat que potser es deu al fet que Woman cultiva la idea que existeix una mena d’universal femení, com si el fet de ser dona creés un vincle i fins una unitat a banda de les desigualats socials. Hi manca consciència social. Només dones que parlen d’elles mateixes com si no tinguessin res a fer en el món per transformar-lo. Un habitual feminisme força aparent.