Opinió

Keep calm

‘Sálvame’ i el VOR

El programa Rocío, contar la verdad para seguir viva va tenir un seguiment diumenge a Catalunya de 477.000 espectadors de mitjana, el 29,5% de l’audiència, digne d’un partit de futbol. A aquella hora –hores, de fet, perquè la nit va ser llarga– TV3 va emetre la pel·lícula guanyadora del Gaudí de l’any passat, Els dies que vindran, que va ser seguida pel 7% de l’audiència. El següent programa va caure al 2,5% i la roda del 3/24, al 0,8%. S’ha de dir que hi havia futbol, també, potser amb el millor partit que ha jugat el Barça aquesta temporada, amb set gols dels blaugrana, si s’inclou el que va anul·lar el senyor del VAR (o VOR), que també devia estar pendent de Tele-5. Queda clar que la gent a Catalunya, i a tot arreu, mira el que li dona la gana, cosa que qüestiona la capacitat d’agent adoctrinador de la televisió pública, com si no hi hagués escapatòria per als soferts catalans. Oficialment, l’únic programa polític d’aquella hora, el d’Ana Pastor, va fer un 1,9%. Però no ens equivoquem. El gran programa de política que es fabrica a la tele ara es diu Sálvame. I no perquè els polítics hagin entrat a valorar la sèrie documental de la filla de Pedro Carrasco i Rocío Jurado, principalment tota una ministra d’Igualtat com Irene Montero. Tampoc pel fet que Jorge Javier Vázquez jugui a ser d’esquerres i Belen Esteban, de dretes. Ho és perquè es fabrica un tipus d’espectador, que és ciutadà i que vota. O no. I perquè, primer, la política es va convertir en Sálvame. I, és clar, la política ha acabat anant seu lloc natural, cosa que, de moment, l’única cosa que demostra és que en saben molt de fabricar continguts. Tant com el senyor del VOR.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.