Vacunes

El govern català ho va anunciar fa uns dies: ho té tot a punt per vacunar mig milió de persones a la setmana. L’anunci té un caràcter una mica grandiloqüent, però celebrem que el pla hi sigui per fer possible una vacunació massiva en contra de la Covid-19. Llàstima, però, que pugui semblar una declaració inútil, gairebé una fardada, perquè el titular té un subtítol determinant: no es pot establir cap calendari perquè falten les vacunes. A partir d’aquest fet, s’encadenen una sèrie de qüestions que, perdonin en conseqüència l’obvietat, possiblement també s’han plantejat. Que no hi hagi vacunes no és pròpiament culpa del govern de la Generalitat. En aquest cas, tampoc de l’Estat espanyol. En fi, les vacunes no arriben a tots els països de la UE al ritme acordat amb determinades indústries farmacèutiques. Què passa? Van prometre una producció que no podien abastar? Revenen les vacunes a compradors que paguen més?

Negacionistes de la Covid-19 afirmen que les farmacèutiques encarnen tant el Mal que són capaces d’haver-lo provocat per enriquir-se encara més. No cal arribar a tant per desconfiar del negoci més pròsper del planeta junt amb el de l’armament i el tràfic de drogues. Quin és el seu poder perquè, després que la Unió Europea hagi finançat amb diners públics bona part de la investigació de la vacuna, aquesta sigui novament un negoci privat? Com és que la “fórmula” no estigui alliberada? El Mal també l’encarnen els estats, sobretot els més poderosos, que, en connivència amb les farmacèutiques, són usats per governants per a campanyes patriòtiques: “Esteu tots vacunats abans que la resta del món.” Quina ceguesa i quin fàstic. Si no és per solidaritat, que sigui per egoisme: o no circularà el virus si només són vacunats uns (inclosos els catalans de mig milió en mig milió) excloent “els altres” de sempre?