La ‘copla’

Avui Tele5 emet el segon capítol d’aquesta llarga entrevista que han vestit com a sèrie documental i que han titulat gairebé com si fos el vers d’una copla: Rocío, contar la verdad para seguir viva. Perquè el que denuncia la filla de la folklòrica és un drama real i no versos que canten amors hiperbòlics, sagnants i dolorosos. S’ha comparat l’impacte de l’entrevista de Rocío Carrasco, que ha fet que es pronunciï la ministra d’Igualtat, Irene Montero, amb la d’Ana Orantes, quan el 1997 va explicar el seu infern a Canal Sur. El seu assassinat va ser un xoc en una societat que no veia la xacra de la violència contra les dones, sinó que hi veia la copla. També s’ha recordat el cas de Carmina Ordóñez, quan el 2001 a Crónicas marcianas va denunciar que la seva exparella Ernesto Neyra l’havia apallissat. Tot i ser un perfil similar al de Rocío Carrasco, el judici social va ser no creure un personatge que cobrava per explicar les seves alegries i misèries. Carmina era filla d’aquesta copla. Però Rocío l’ha cantat tal com és. El perill no és fer-ho en una televisió sinó en una en què molts se la sabien. I quan els ha convingut l’han cantada. El cas de Fayna i El Yoyas, exconcursants de GH2, per exemple; ella fa poc va relatar el seu calvari a Sálvame. En una televisió que ara fa de la violència de gènere una nova campanya per blanquejar-se de molts anys consentint i exposant models i actituds masclistes.