En funcions, i ja sumem set mesos

S’ha acabat el primer round del ple d’investidura amb la sorpresa, sí, la sorpresa –és del tot incoherent i fora de tot sentit comú que dos partits que han estat governant fins ara encara es tirin els plats pel cap després d’haver aconseguit més vots que mai–, amb la sorpresa, escric, que Catalunya continuarà amb un govern en funcions. Ja sumem... set mesos des que el president Quim Torra va ser inhabilitat pel TSJC i substituït pel vicepresident en funcions, Pere Aragonès. A més a més, veig també certament perillós, en un context d’una forta crisi econòmica i social fruit d’una pandèmia global, que siguin els mateixos governants els que es permetin el luxe de dilatar en el temps aquesta excepcional manca de govern efectiu. Es llancen pedres a la pròpia teulada tant pel que fa a la manca de governants –el país va tirant perquè són d’altres qui ens governen– com al concepte de política. Si no fan política per arribar a un acord en un mes i mig, què han estat fent? Després arriben les reflexions, les lamentacions i els perquès sobre l’aparició dels populismes, quan són els polítics mateix els que s’encarreguen de deixar erm el terreny que trepitgen. Després d’aquest nou fracàs, de ben segur que hi haurà nou govern, perquè si no fos així, se’ls acabarien els vots i la vergonya.