Ens salven del naufragi

“Mai se’n parla, no són famosos però els seus actes haurien de ser coneguts. Per què? Per tenir models a seguir, per donar-los suport, el nostre escalf i agraïment, ells ens salven.” Una lectora, Antònia Paradell, fa aquest comentari a l’article sobre el valor de la solidaritat, que en territori europeu –aquella proclamada pàtria dels drets humans– massa sovint se sanciona com a delicte. Expliquem, doncs, què van fer alguns dels activistes que ahir esmentàvem. Lisa Bosia, diputada suïssa, veu centenars de persones en tendes a Como, les autoritats no es responsabilitzen dels menors no acompanyats i en passa 20 al seu país; multa de 9.000 francs que queden en 2.200. Pierre-Alain Mannoni, professor de la Universitat de Niça, detingut per allotjar tres noies d’Eritrea i quatre de Darfur, dues d’elles ferides; s’enfronta a dos anys de presó i la justícia l’absol. Lisbeth Zornig, presidenta del Consell Danès de la Infància, acull una família siriana al seu domicili, l’avitualla i li paga el bitllet a Suècia; condemnats –ella i el seu marit– a 6.000 euros per no deixar-los al carrer. Manuel Blanco, Julio Latorre i José Enrique Rodríguez, bombers sevillans que participen en el rescat d’immigrants que fugen de les costes turques en direcció a Lesbos; en demanen 10 anys de presó, absolts. Són només alguns dels molts episodis d’intent de criminalitzar l’ajuda humanitària. Sí, ells ens salven, com diu l’Antònia i com va dir Giuseppina Nicolini, exalcaldessa de Lampedusa: “En un naufragi no només moren les persones sinó els valors que hem decidit que ens facin viure.”