Opinió

LA GALERIA

Piconadora repressiva

El sobiranisme va guanyar l’1-O i no ho va saber gestionar, ara no sap gestionar el 52% del 14-F

Aquest ves­pre entra en vigor un nou con­fi­na­ment comar­cal que s’allar­garà durant quinze dies. Res de nou que no veiéssim a venir. I d’aquí a quinze dies, quan els hos­pi­tals se satu­rin com a con­seqüència de l’ober­tura de Set­mana Santa, ben segur que es man­tin­dran o s’incre­men­ta­ran les res­tric­ci­ons. Men­tres­tant, els governs ens pro­me­ten una pluja de vacu­nes que ens hau­ria de dei­xar a tots ben vacu­nats, però no se sap ni quan arri­ba­ran ni quins sec­tors dei­xa­ran de banda. El cúmul de des­en­certs en la gestió de la pandèmia, tant en l’àmbit sani­tari com en l’econòmic, només es pot enten­dre per la feblesa d’un govern i d’uns polítics més pre­o­cu­pats pel repar­ti­ment de cadi­res que pel pati­ment de la gent. Una afir­mació que pot sem­blar demagògica, però que sents cada dia, a cada can­to­nada, i si no la sents al bar, és perquè fa temps que hem dei­xat d’anar a fer cafès.

Després d’unes elec­ci­ons en què un majo­ria (abso­luta) dels cata­lans han fet con­fiança a opci­ons inde­pen­den­tis­tes, al cap d’un mes i mig con­ti­nuem sense tenir nou govern i sense fer efec­tiva la volun­tat popu­lar. Feia falta asso­lir més del 50% dels vots inde­pen­den­tis­tes per tenir un govern fort i valent que havia de plan­tar cara a la repressió i cami­nar fer­ma­ment cap a l’horitzó d’un nou país. I ens tro­bem en una mena d’atzu­cac, sense saber cap on hem d’anar, ni quins han de ser els com­panys de viatge. El sobi­ra­nisme va gua­nyar el Pri­mer d’Octu­bre i no ho va saber ges­ti­o­nar, ara s’ha asso­lit una majo­ria par­la­mentària inde­pen­den­tista i sem­bla que tam­poc ho saben ges­ti­o­nar.

A l’altra banda o a l’altre bàndol, hi tenim un estat repres­sor cohe­si­o­nat, amb tots els poders i la maquinària repres­sora, que fun­ci­ona com una pico­na­dora impa­ra­ble, que va avançant i escla­fant llui­ta­dors inde­pen­den­tis­tes. Només fa dos dies veiem com el magis­trat Jesús Igna­cio Mon­cada Ariza, del jut­jat de vigilància peni­tenciària número 1, es des­deia del que havia deci­dit fa alguns mesos i se sot­me­tia a la doc­trina arbitrària del Suprem per enviar altre cop a presó la pre­si­denta Carme For­ca­dell i la con­se­llera Dolors Bassa. Men­tre això passa i tenim més pre­sos polítics tan­cats i la resta del govern català és a l’exili, la majo­ria inde­pen­den­tista sor­gida de les elec­ci­ons de 14-F mal­ba­rata els vots dels ciu­ta­dans i es mos­tra incapaç de com­plir allò que els votants els van dema­nar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.