Digestió

De tant discutir sobre la digestió dels resultats del 14-F, que no acabem havent-nos-els de menjar amb patates. O, el que vindria a ser el mateix, que no se’ns mengin amb patates els que des del primer instant no paren en l’intent de treure legitimitat al resultat històric de l’independentisme. Ja saben, la cantarella del 25% de participació que repeteixen Sánchez al Congrés, Granados al faristol i Illa al Parlament. Fa dies que des d’altaveus republicans s’acusa Junts per Catalunya de no haver paït els resultats; més concretament, de no digerir haver quedat darrere d’ERC. La CUP s’ha sumat al símil gàstric atribuint la paràlisi de la investidura a la suposada incapacitat digestiva de Junts, que, si més no, ja s’ha hagut d’empassar el gripau de l’aposta Cuevillas a la mesa del Parlament. Incomprensible. Tant si la hipòtesi és certa com si no, que podria ser-ho, la realitat és que esbombar-la no és, precisament, el millor digestiu per a l’acord. Al contrari; fa la digestió més lenta, pesada i qui sap si, al capdavall, impossible. En tot cas, afavoreix la possibilitat, ara ja expressada amb més o menys convicció a un costat i a l’altre, que Junts voti la investidura d’Aragonès i no entri en el govern. Qui sap si tot és possible, però 53 dies i dues investidures fallides després de les eleccions, aparentment tot està per fer. I si aquí ens ennueguem amb més diputats independentistes que mai –74 de 135, ja cal que ens ho fem mirar!–, Pedro Sánchez no té problemes d’estómac i se’n fot dient que espera un govern amb qui poder dialogar. En campanya permanent –ara toca Madrid–, surt a prometre milions de vacunes als “compatriotes” i a dir que, si és per ell, no es prorrogarà l’estat d’alarma. Quines penques! Ofereix diàleg, però aparca els indults i la reforma de la sedició mentre la fiscalia que es vanta de controlar persegueix els presos polítics amb una fam de venjança inhumana. Impossible de digerir.