Cites clandestines al SEPE

Aquesta setmana s’ha tornat a parlar del tràfic de cites prèvies del SEPE. El diari Regió7 ha comprovat que a Manresa és possible aconseguir cita per l’endemà per 5 euros en un locutori. No és el primer cas; a finals d’any diversos mitjans ja van denunciar que alguns locutoris aconseguien l’impossible: una cita prèvia per apuntar-se a l’atur pagant quantitats de fins a 90 euros. Alguns locutoris i botigues de telefonia fins i tot ho anuncien en cartells a la porta. La venda de tràmits amb l’administració pública és de país tercermundista. El mateix SEPE n’és conscient i ja ha denunciat aquesta pràctica a la fiscalia. Em pregunto si no li ha passat pel cap, a l’Administració General de l’Estat, que més que no pas portar-ho a la fiscalia podrien solucionar-ho fent que el sistema funcioni. Si es pogués demanar hora sense haver de ser un hacker informàtic, si tinguessin més personal i el servei no estigués sempre col·lapsat, no hi hauria màfies de les cites en línia. Una cosa tan lògica, i alhora tan inabastable pel Ministeri de Treball. La broma del SEPE fa molts mesos que dura. Oficines tancades, telèfons que ningú despenja, la web bloquejada per un atac informàtic, errors i tràmits que s’eternitzen. El servei ha estat pràcticament inaccessible durant tota la pandèmia, quan més el necessitaven els milers d’acomiadats o en ERTO. Un problema puntual es resol, un problema que s’arrossega durant mesos és desídia i una manca total d’empatia. La del cos de funcionaris del “Vuelva usted mañana” amb la nòmina garantida a final de mes de per vida.