Nuet, Cuevillas i els carnets

La sentència contra Joan Josep Nuet ha estat rebuda en determinats sectors independentistes amb una indissimulada satisfacció. Una reacció lamentable perquè la repressió és sempre una ignomínia. La pateixi qui la pateixi. A poc a poc passem de donar carnets del Consell per la República a carnets de catalanitat, de bons i mals independentistes, i ara de bons i mals represaliats. Potser la reacció contra Nuet és per l’adscripció comunista i ara de diputat d’ERC al Congrés. Això de ser un roig no agrada gaire a alguns que diuen que no són ni de dretes ni d’esquerres. També hi ha qui li retreu les declaracions davant el Suprem. Com si les declaracions judicials aguantessin l’escrutini públic. “Mai hem actuat intentant vulnerar la legalitat vigent i, per tant, el meu ferm compromís ha de ser d’acord amb les lleis, la Constitució, la legalitat vigent”, va declarar Jordi Cuixart després de ser detingut. I tot el respecte per al president d’Òmnium! Mai s’ha de jutjar ningú per com afronta la repressió. Lliçó de primer curs antirepressiu. O potser el retret a Nuet és perquè no és independentista de pota negra. Ara tothom ho és de tota la vida, encara que facin l’orni quan els preguntes on s’amagaven. Alguns potser a la suite del Majestic! I què? L’independentisme ha crescut sobre la incorporació d’autonomistes i federalistes, de dretes i d’esquerres. Benvingudes les contradiccions que això pugui generar. No sé si l’acumulació de forces ens acosta a la independència. Però que ho rebutgin aquells que ens volen convèncer que l’aconseguirem amb el cartronet del Consell per la República és paradoxal. Tampoc Jaume Alonso-Cuevillas és un independentista de sempre. I també ha rebut la purga. A cada bugada perdem un llençol. I Cuevillas és flassada de la bona. Però en el regne del purisme ni els més propers a la Cort poden cometre l’error de Cuevillas, que no és altre que assenyalar que el rei va nuet.