El futur no serà el que era

Paul Valéry va ser el primer a dir-nos: “El futur ja no és el que era.” I em va semblar encertat en aquell moment, però avui que tot és tan inestable, que la pandèmia ha fet tantes destrosses sanitàries però també econòmiques, socials i polítiques, ja no podem parlar de present. No tenim present. I si alcem la mirada més enllà, veurem que les nafres d’aquesta experiència terrible que estem vivim ens han canviat tots els paradigmes de futur i, dins la incertesa, l’única certesa és que aquest futur ja no serà el que era. Fins i tot ara ens ha canviat molt més ràpid del que observava el poeta i assagista Valéry. I ha estat un canvi planetari. Un fet poques vegades viscut en la història, i per això hi ha aquesta imprecisió després d’una afirmació contundent: el futur no serà el que era, però no sabem com serà. Dependrà de moltes variables i, sobretot, de si trobem els lideratges visionaris d’estadistes que ens encaminin cap a aquest futur.

D’entrada, observem que, com a europeus, la pandèmia ens ha trobat en un dels moments més febles. No tenim lideratges prou empàtics per unificar els esforços en un objectiu clar. I quan els lideratges són febles, ràpidament neix un “campi qui pugui” i uns populismes que s’aprofiten de la feblesa. De fet, fa temps que a la UE no tenim estadistes capaços d’auscultar més enllà de les properes eleccions i de tenir una visió futura d’Europa. És cert que durant molts anys els europeus hem viscut molt bé, amb un alt nivell de riquesa i sense un neguit important per la defensa, perquè havíem comès l’error de subrogar-ne el gros als Estats Units. Un altre error greu que hem comès ha estat pensar que la globalització ens permetia desfer-nos de molta indústria per un interès purament econòmic, sense tenir en compte la sobirania, i després hem vist que s’ha transformat en una dependència estratègica important. Si en els moments més crítics hem vist com la “sobirania” dins de la UE provocava situacions inexplicables, no és estrany que les relacions entre altres països i la UE tinguin un component estratègic de geopolítica. I, en aquest cas, la Xina i Rússia estan estenent la seva influència, mentre que la UE trampeja com pot la seva decadència i la seva falta de visió.

El futur d’Espanya tampoc serà el que era. El procés d’empobriment ha estat important i accelerat, i això sempre provoca convulsions. Però, a més, amb un endeutament que voreja el 130% del PIB, un cop comptabilitzades les pèrdues de 35.000 milions d’euros de la Sareb –recordaran que és aquell “banc dolent” que es va crear per sanejar les caixes i la banca de les inversions tòxiques, i que, segons De Guindos, aquella operació no ens costaria res–, l’Estat ha quedat sotmès, com tot país molt endeutat, a una dependència tremenda i se li ha empetitit el marge d’actuació. El futur d’Espanya tampoc serà el que era.

I a casa nostra les coses no van pas gaire millor. L’estancament –si més no, és el que sembla– de les negociacions per fer un govern comença a ser desesperant. Jo mateix havia dit que era millor dedicar-hi més temps i poder negociar un bon programa de legislatura que no pas precipitar-se i fer un programa de govern amb repartiment de conselleries i prou, perquè seria com començar amb una alta probabilitat de conflictivitat interna.

Hi ha un fet del qual tampoc es parla gaire i és que un programa de legislatura afavoriria molt la confecció dels pressupostos. De fet, si són capaços d’arribar a un acord, seria molt interessant que en l’acord també hi hagués el pressupost, o almenys les línies mestres, perquè hom té la sensació que, pel que s’ha filtrat de l’acord entre ERC i la CUP, o no han fet bé les sumes o saben que és una promesa de cara a la galeria, perquè una RBU (renda bàsica universal) són 53.000 milions d’euros més de despesa a Catalunya i cal recordar que l’autonomia catalana, en matèria d’impostos, és molt limitada. La nostra hisenda no és la del País Basc, nosaltres només tenim atribucions en una mínima part dels impostos. Vaja, que és impossible. I les negociacions per governar s’han de fer amb més seriositat i rigor, perquè el futur govern no pot ser com era.