Si Espanya és el vector...

Espanya ha girat la pàgina de l’1-O. Té l’independentisme allà on el volia, frenat, amb els líders fora de circulació, incapaç de moure fitxa malgrat el 52% dels vots en les últimes eleccions... La mesa de diàleg és part del mobiliari i el dia a dia a Catalunya és pandèmia, crisi i repressió, que aquests dies mira d’esguerrar la vida als professors i juristes que havien de ser síndics de l’1-O, als mossos que van fer d’escorta de Carles Puigdemont durant el seu exili i al “noi del jersei taronja”, aquell que estava assegut a la Via Laietana durant la protesta per la sentència del Suprem quan li van caure a sobre cinc o sis policies, per acusar-lo ara d’atemptat a l’autoritat i desordres públics. I mentre tot això estava passant, Pedro Sánchez al Congrés obria les aigües i assenyalava el camí dels catalans: “Espanya és el vector perquè Catalunya pugui desplegar totes les seves possibilitats.” Això sí, no va aclarir si parlava de l’Espanya que continua quedant-se cada any 16.000 milions dels impostos dels catalans o la que s’endú els guanys del port i l’aeroport de Barcelona i els nega els recursos i projectes per ser encara més rendibles per a l’economia catalana. No sabem si parlava de l’Espanya que prioritza un AVE radial i deficitari abans que un corredor del Mediterrani que ha d’enllaçar els ports del nord i del sud d’Europa o la que fa més de tretze anys que està anunciant la mateixa inversió per a les desfasades Rodalies catalanes. Tampoc va dir si parlava de l’Espanya que, a banda de l’Estatut de Catalunya, en els últims quinze anys ha tombat 46 lleis del Parlament, la gran majoria impulsores de polítiques socials avançades i vigents en altres països del centre i del nord d’Europa. Ni si és l’Espanya que margina, discrimina o veta l’ús del català a cada llei que fa, la que posa totes les traves al seu ús institucional a Espanya i a Europa, o la que es disculpa per haver reconegut que la literatura catalana, la valenciana i la illenca són la mateixa cosa. Si Espanya és el vector, Catalunya té un futur ben galdós.