Futbol i sentit comú
A mig escriure aquesta pensada m'he adonat com n'estem de malament si he decidit felicitar uns senyors que no han fet res més que allò que havien de fer, allò que ens han ensenyat tota la vida que havíem de fer, allò que aconsella el sentit comú. Divendres, a Cassà de la Selva, es va celebrar l'assemblea de socis del club de futbol. El president, ras i curt, va dir que no se'n surten de mantenir un equip a la tercera divisió, que no estiraran més el braç que la màniga (la temporada passada ja van quedar fumuts) i que havien decidit, si els socis volien que continuessin al capdavant, renunciar a la categoria. Diuen que faran un equip amb força jugadors del poble (molts ja jugaven al segon equip, a segona regional) i competiran a la categoria que puguin. Apostaran pel futbol de base i intentaran anar pujant. Molts deuen pensar que si fan allò que havien de fer, allò que ens han ensenyat tota la vida que havíem de fer, allò que aconsella el sentit comú, ho deuen haver tingut molt fàcil, a l'hora de decidir-se. No ho crec pas. Per molt que la crisi ens posa a tots més a lloc, sempre volem estar com més amunt millor i, de renúncies, ni parlar-ne. És per això que no me'n vull pas estar de dedicar-los un “Sí senyor! Amb dos collons”. L'altre dia llegíem que gairebé tots els clubs de futbol, si no fossin equips de futbol, haurien fet fallida. Doncs au!, que corri l'exemple.
