Ens creiem massa intel·ligents

Tenim la sort de viure en una societat que no creu que cap autoritat sigui infal·lible, no creu que els líders polítics sempre ens diguin la veritat i que només pensin en el nostre benestar, i que qüestionem el que ens diuen els mitjans de comunicació, ja que som conscients que es deuen a qui els paga. Sabem que la ciència no és una veritat granítica sinó que és fluida i evoluciona pel dubte metodològic. Fa temps que els seus sacerdots no els escoltem com veus de la veritat suprema.

Ara tenim un accés a desenes de fonts i canals on informar-nos, i ens hem transformat nosaltres mateixos en creadors d’opinió i difusors d’informació. Amb un telèfon mòbil podem moure notícies, crear-ne fils d’opinió, i podem accedir a un univers d’informació inacabable. Això teòricament ens hauria de fer molt menys vulnerables a la manipulació i de permetre tenir un esperit crític. Però no és així. Igual que Prometeu, hem arrabassat el foc de la raó als déus de la modernitat (líders polítics, d’opinió, científics, etc.) i ens hem alliberat, però també hem acabat com el tità mitològic, hem acabat patint una maledicció divina.

Aquest nou poder robat als déus de la modernitat ens genera una falsa sensació que som més intel·ligents del que creiem. Aquesta sobreexposició d’informació sobre tots els temes, sense possibilitat d’aprofundir, provoca l’efecte que creiem saber més i ser més competents sobre una matèria del que realment som. Els psicòlegs donen a això el nom d’efecte Donner-Kruger. Cal sumar que si ja en la societat moderna era responsabilitat nostra poder discernir si allò que llegim és o no versemblant, ara amb les eines de la societat de la informació tenim la responsabilitat, a més, de ser difusors o no d’aquesta mateixa informació.

Tot i que la idea original és que una societat d’individus més informats és una societat més lliure i amb persones més crítiques, a la pràctica el fet de tenir un coneixement superficial de gairebé tot ens pot fer més vulnerables a la manipulació. Aquest coneixement mal après o que descarta la complexitat de determinada matèria, és l’àncora que permet a d’altres manipular-nos. Qui menys dubta no és qui ho ignora tot o qui més sap d’una matèria, sinó algú que creu que en sap sense saber-ne. Això explica com en la nostra societat és més fàcil fer difusió de les fake-news, que es promoguin missatges com els dels antivacunes, que encara creiem en l’astrologia o que en la política puguin créixer moviments de base populista d’extrema dreta.

Seria injust carregar només al nostre hedonisme i narcisisme el fet de creure que tenim un coneixement més profund del que realment tenim. La societat postmoderna té moltes virtuts, però un dels seus defectes és la desjerarquització de la informació, i avui els mitjans de comunicació a vegades donen veracitat i columnes a opinadors desinformats, a especuladors i a determinades persones simplement perquè són cares públiques, no per la seva capacitat d’anàlisis crítica. No premiem com a societat la prudència intel·lectual o mantenir el dubte metodològic, menystenim aquell qui diu “no ho sé, però aprofundiré en això que vostè em pregunta”, sinó qui ens dona una resposta immediata.

Necessitem respostes ràpides i estimem qui ens les dona, i més si aquesta resposta coincideix amb el coneixement superficial que en tenim. A això s’hi suma la difusió de missatges de psicologia positiva. La veiem a la llar d’infants on ens fan creure que som especials, en escoles de negocis on funciona el missatge que tots tenim els talents per triomfar en la vida, o la publicitat que ens idiotitza i ens tracta com adolescents dient-nos que només amb pura voluntat tot ho podem aconseguir.

La nostra vulnerabilitat és creure que en sabem quan no és així, i el fet de tenir accés superficial a una informació sense que abans haguem adquirit capacitat crítica i un coneixement més profund per a poder discernir la seva veracitat. Ens creiem més intel·ligents del que som, i això és la porta perquè ens manipulin, més que si reconeguéssim la mateixa ignorància.