Tribuna
Messi i els gegants nord-americans
La revista Forbes ha publicat aquest mes el rànquing de marques futbolístiques més valorades del 2021. Per primera vegada, el Barça apareix com la marca més valorada (4.760 milions de dòlars), en un rànquing que ha estat dominat durant setze anys només per dos clubs: el Manchester United onze vegades, i el Real Madrid, cinc.
La notícia arriba en una temporada marcada pel coronavirus i en què els grans clubs han patit enormement per quadrar els números. Sense anar més lluny, el mateix Barça, de qui el darrer informe de Deloitte assenyala com un dels que més malament ho ha passat. Però, contràriament al que els més crítics podrien pensar, el valor global del club s’ha disparat en dos anys (un 18%). Haver aconseguit retenir Leo Messi a l’equip és dels pocs motius que Forbes assenyala com a element que trenca l’hegemonia que blancs i red devils han tingut en el passat. Si bé serà sempre agosarat considerar Messi el Mickey Mouse del Barça, és la seva figura la que embolcalla el gran valor de marca que avui té el club internacionalment. Gràcies a ell s’han negociat nous contractes de patrocini, se n’han renovat o s’han planificat gires internacionals que han servit per projectar la imatge de l’entitat. Gràcies a ell, les botigues de marxandatge tenen més atractiu i el mateix estadi s’ha pogut vestir amb una narrativa que és impossible de trobar enlloc més.
S’ha especulat molt si Messi cobrava molt o poc. Independentment dels números que han sortit publicats –la majoria dels quals justifiquen que tampoc cobra tant pel que pot aportar–, el rànquing de Forbes és un nou gran argument a favor de la nòmina de l’argentí: el Barça no tindria la marca més valorada de la indústria del futbol si no el tingués a les seves files. Quan parlem de marques podem analitzar pressupostos, fer anàlisis racionals i quantitatives, però no ens podem oblidar de com les marques construeixen el seu storytelling. En la construcció del relat cal considerar-hi tangibles i intangibles, i la simple continuïtat de Messi a l’entitat ha mantingut plenes les dues bosses generosament.
No obstant, no podem quedar il·luminats pel milionari valor de marca atribuït al Barça, ni al Madrid, ni a cap altre club de la llista que s’ha publicat. Apel·lo a una cita de l’exvicepresident econòmic de l’entitat Ferran Soriano, que avisava que malgrat que el negoci del futbol ser milionari encara genera molt poc en comparació amb altres sectors d’activitat o, simplement, si el comparem amb la globalitat del negoci de l’entreteniment. El gener d’aquest any, Forbes va publicar el llistat dels “imperis esportius” amb més valor de mercat. Tots els grups empresarials que hi apareixen, fins a la novena posició, són empreses nord-americanes que tenen com a principals actius franquícies de les big four (NFL, MLB, NBA i NHL), malgrat que algunes també han invertit en clubs de futbol o, fins i tot, la més valorada (Liberty Media) és coneguda mundialment per tenir la fórmula 1.
No és fins A la desena posició que apareix la primera empresa exclusivament futbolística, amb un valor de marca de 4.820 milions de dòlars. És el City Football Group (CFG), del qual Soriano és el conseller delegat, que té la valoració fins i tot per sobre de la del FC Barcelona. És a dir, considerant que el Barça és més que un club també pel seu model genuí de governança i, per tant, per ell mateix el podríem considerar una gran multinacional de l’entreteniment que ha de posicionar la seva marca en el mateix mercat on competeixen les marques propietat de Liberty Media, Kroenke Sports & Entertainment, Fenway Sports Group o el mateix CFG, el club cauria fins a ser l’onzena companyia més valorada del sector.
Els rànquings sectorials són interessants pels titulars que donen –i no es poden desmerèixer–, però hem d’evitar que fixar-nos en l’arbre no ens faci perdre la perspectiva del bosc. La potència dels holdings que Forbes llista ens ha d’alertar de la dinàmica oligopolística de l’actual indústria de l’esport i, sobretot, analitzant les seves propietats, de la tendència a posar en valor l’esport dins del vast i heterogeni mercat de l’entreteniment global. El Barça, com bé ja ha entronitzat posant en marxa el Barça Corporate, ja no és un simple club de futbol: és una gran multinacional de l’entreteniment. I la capacitat de sorprendre que té Messi cada partit, el millor actiu per continuar plantant cara als gegants nord-americans.