Cop d'estat encobert

“Este Estatuto no vale, viva España!”. Aquestes van ser les paraules de qui va ser ministre i un dels homes forts del règim franquista, Manuel Fraga, com a menyspreu envers l'Estatut de Catalunya. Amb els seus importants coneixements i estudis universitaris, i també amb una dilatada experiència política, és una llàstima que un dels fundadors de l'antiga Alianza Popular –partit conservador, europeu i moderat en el seu temps– es deixi endur per l'exacerbat nacionalisme espanyol que tant els agrada practicar als jerarques de l'actual Partido Popular. Un nacionalisme ancorat en l'any de la Mariacastanya i que ha portat a una Espanya formada per nacions no reconegudes i perseguides, a un endarreriment i amargor indescriptibles. Aquest “Este Estatuto no vale, viva España!” no val, de cap manera, davant un text estatutari que és una obra d'enginyeria social i política i un dels estatuts més progressistes d'Europa. També és el que el nostre poble va referendar després d'haver estat revisat pel Consell Consultiu, aprovat pel Parlament, el Congrés, el Senat i signat pel Rei. Però, de tot això, el senyor Fraga no en vol saber res. Tant ell com els jerarques del Partido Popular i els membres d'aquest TC caducat, que no tenia ni podia emetre aquesta sentència sobre un Estatut referendat pel poble, semblen ancorats en els Principios Fundamentales del Movimiento.

Els jerarques de la dreta i la ultradreta espanyoles –representants d'un nacionalisme imperialista i agressiu–, si els jutgem per les seves retrògrades actuacions polítiques que tothom contempla amb gran astorament, no tenen res a veure amb les maneres de fer d'una oposició conservadora, lleial i europea. Només han assolit el poder –la història ens ho demostra– mitjançant cops d'estat. Ara ho fan des de luxosos despatxos i amb corbata i americana. Què és si no un cop d'estat encobert aquest atemptat gravíssim contra l'autonomia de Catalunya? Què és si no un cop d'estat encobert aquest involucionisme que fomenten les regiones governades pel Partido Popular, amb el no acatament de lleis aprovades pel Congrés dels Diputats? Què haurien dit els jerarques del PP si el molt honorable president de la Generalitat de Catalunya no hagués acatat aquesta sentència del TC que a tot Europa i fins i tot als EUA consideren un disbarat de conseqüències irreparables? Escoltin, aquest Estatut sí que val, visca Catalunya!